Unnim, 27 de maig
Carles Mallart. girona.
El proper 27 d´enguany està previst que Unnim sigui absorbida pel BBVA, canvi de cartells inclòs. Recordem que el Bilbao es va emportar l´entitat en subhasta d´això ja fa temps, malgrat que s´entreveia que Ibercaja en tenia tots els números. Res a dir financerament parlant, els dipòsits estan garantits, la vida continua i el sol surt cada matí. Unnim va néixer de la unió inicial de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Manlleu i Caixa Girona, tot i que aquesta última després se´n va desmarcar, i encara que es va entreveure el perquè, mai es va aclarir públicament la veritat i que com tots sabem va acabar en mans de La Caixa. Ben aviat la xarxa d´oficines a Catalunya i el personal de Caixa Penedès s´integrarà a l´estructura de Banc Sabadell; Caixa Laietana es va integrar a Bankia. Hi ha molt a dir en l´aspecte sentimental i de sentit de país; perdem unes entitats algunes de les quals superaven els cent anys d´existència, amb una obra social important i un «dia a dia» de servei estratègic. Queda l´últim reducte del conglomerat Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa que es dessagna amb pèrdues milionàries, això sí, garantit tot plegat pel FROB. Ens està marxant una part de la història de Catalunya. A la voràgine del mercat s´hi han d´afegir alguns casos, per no dir molts, de «mala gestió» dels seus dirigents. Algun dia algú haurà d´explicar què ha passat realment amb pèls i senyals. Malgrat alguns defectes, que en tenen, sort que ens queda La Caixa i Banc Sabadell perquè si no n´hi hauria per llogar-hi cadires. Estimem Catalunya i mirem endavant.
L´empenta apocalíptica
JOAN JANOHER I SADURNÍ. VULPELLAC.
Mentre la precarietat econòmica es manifesta a passes de gegant, la població s´està ofegant per la manca d´opcions per tirar endavant el país. Les promeses fetes pels actuals governants fan possible veure amb preocupació cavalcar de nou sobre els cinc genets, que han determinat el que hem viscut fins ara i han generat el greu desconcert de la seva insultant incapacitat, dintre els actuals pregonaments de la situació i convivència, donant l´esquena a la realitat. Només s´han decantat per afavorir la banca, deixant aparcades les necessitats més reals. El problema existent, de tots és sabut, és que els bancs no deixen de ser empreses, i que s´han d´atendre a les conseqüències que això significa. Per això hem de dir que ja n´hi ha prou d´aquest color, i exigir que el sacrifici ha de ser col·lectiu, donant a la ciutadania la potestat de defensar-se de les injustícies, per evitar que tantga gent es vegi afectada pels desnonaments, per l´atur tan preocupant, la pobresa, les retallades injustes i la misèria.
Amb aquest panorama tan gris, ens trobem i de fet ja la tenim a sobre amb l´apocalipsi del segle XXI, amb els cinc genets esmentats dels problemes reals que vivim. Donen un clar testimoni de la incompetència dels nostres governants, als quals, amaguen el cap a sota l´ala i rescaten amb els diners públics la ruïna d´entitats bancàries, quan aquestes s´han aprofitat dels moments dolços de les preferents, i de les hipoteques. I ara es tanqen en banda i neguen l´ajut que cal a la petita i mitjana empresa.
Desordre a la Federació Catalana de Bàsquet
ADRIÀ POL. QUART.
Una pilota, dos equips, deu jugadors, quaranta minuts, dues cistelles i un àrbitre. Fins aquí tot és normal al món del bàsquet, però sembla que darrerament se succeeixen actuacions arbitrals que deixen molt a desitjar a jugadors i aficions, tant locals com visitants. I no em refereixo a certes decisions que poden ser preses pels àrbitres a baixes categories per tal de facilitar el joc dels nens novells en aquest esport, sinó que el que vull remarcar són les nefastes actuacions d´àrbitres federats, però poc preparats o poc aptes, per assumir la responsabilitat de controlar amb criteri un partit entre nois i noies adolescents, amb el que això comporta. I és que qualsevol pot ser àrbitre si així ho vol, només calen unes hores de classes teòriques i pràctiques i un examen potser massa poc rigorós, perquè la sensació que es desprèn en diversos partits, tant des de dins com des de fora de la pista, és que hi ha àrbitres que no haurien d´haver obtingut mai el títol, i d´altres al quals ja fa anys que els caldria renovar-lo
