El ridícul del Barça a les semifinals de Champions amb el Bayern de Munic va ser dels que fa història. Aquesta eliminació -menys dolorosa gràcies al Borussia Dortmund- ha fet saltar les primeres alarmes i fins i tot l'expresident Laporta ja ha començat a preparar la seva propera campanya electoral des d'alguns mitjans de comunicació. Ja se sap que a Can Barça no hi ha grisos. O blanc o negre. I així és com un equip que aixecava passions fins fa poques setmanes, ara és una colla de jugadors desganats, indisciplinats i sense ordre. De debò, tot plegat un pèl massa exagerat. Però això no vol dir que Sandro Rossell no tingui al davant un panorama complicat atès que fins avui pràcticament ha viscut del postguardiolisme. Ara li arriba l'hora de la veritat. La primera temporada es va tancar amb una Copa del Rei i aquesta segona, amb una Lliga. Ambdós exercicis el club fou eliminat en unes semifinals de Champions. I això ha fet mal. Però el soci barcelonista estava massa ben acostumat al llarg d'aquests darrers anys. Els que ja passem la cinquantena sabem de tots aquells campionats en què el Barça no guanyava mai res. I ara és al contrari.

Enguany, la malaltia de Vilanova ha trastocat molts plans i a partir d'aquesta desgràcia, s'han obert un munt d'interrogants. Des de si calia cercar un relleu al tècnic, tot passant pel relaxament de la majoria de jugadors que han recordat els últims mesos de l'etapa Rijkaard. A partir d'aquí, la lesió de Messi ha estat clau per comprendre la manca de possibilitats per ser a la final de Wembley.

Ara, Rossell ha de decidir si continua el mateix cos tècnic i com substitueix jugadors tan emblemàtics com Valdés, Puyol o el mateix Xavi. La majoria de jugadors desitgen renovar però si han d'arribar alguns reforços qualitatius, el Barça ha de pensar què fa amb puntals com Alexis, Villa, Song, Cesc, AbidalAlves, per exemple. A Zubizarreta li ha arribat feina i si en el seu moment va descartar Javi Martinez, en un error monumental, ara seria l'hora que es comencés a fixar en alguns jugadors de la Reial Societat. La temporada és molt llarga i cal tenir el cap clar i fer una bona planificació. No es pot arribar a una semifinal de Champions sense Xavi, Messi, Busquets, Iniesta i Mascherano al 100%. Alguna cosa ha fallat i dels errors cal aprendre'n, però no cal fer foc nou. El Barça té una gran plantilla i el millor jugador del món. Només cal encertar en els retocs. Malgrat tot el que es diu, Sandro és un home experimentat en el món del futbol i de ben segur sabrà cercar solucions.

I tant de bo que des del proper setembre tot això ho puguem comprovar des de l'escenari de Montilivi perquè el Girona FC va fer el proppassat cap de setmana un pas de gegant cap al somni de la Primera Divisió.