Recordo una època en la qual els diaris tenien una secció de Tribunals que era molt entretinguda. Com un riu que es desborda, la secció va pujar i va pujar i ara patim una autèntica riuada. Gairebé no hi ha pàgina de la premsa que no estigui contaminada per algun assumpte relacionat amb la justícia. En èpoques de crisi, la gent tendeix a accentuar les seves rutines perquè les rutines resulten salvadores. Així, la premsa manté les seves seccions de sempre, incloses les de Cultura i Espectacles, a fi de proporcionar-nos una sensació de normalitat que està molt lluny de ser real. D'aquí a poc, els diaris hauran d'incloure una secció de Ràbia que, si les coses no milloren, acabarà tenyint també, com la secció de Tribunals, la resta del diari.
A la secció de Ràbia caldria incloure-hi totes les notícies relacionades amb la desesperació provocada per la crisi. I no haurien de ser necessàriament grans notícies, del tipus de la d'aquell que es crema a l'estil bonze per no poder pagar la hipoteca, sinó successos domèstics de menor envergadura provocats pel furor quotidià. Es palpa, efectivament, en l'atmosfera un furor ple de matisos: a vegades és un furor trist, a vegades un furor colèric, a vegades un furor revolucionari, a vegades un furor resignat, humiliant, cec... Va un al metro, observa les cares dels seus contemporanis i ho aprecia, aprecia el furor en les seves cares, amb freqüència en la pròpia cara reflectida al vidre de la finestreta. D'aquest furor caldria donar-ne compte en la secció de Ràbia. Potser seria una manera que no es desbordi com s'ha desbordat la secció de Tribunals.
Quina pena, en tot cas, que mai hi hagi riuades de Cultura! Al contrari, en temps com els que corren, els rius de la novel·la i del teatre i del cinema baixen gairebé secs, arrossegant el fang del llit, que fa una pudor terrible. Es tanquen llibreries, es tanquen sales de cinema, s'aprima el pensament simbòlic i ens aferrem al literal en una mena de regressió a èpoques en les quals un núvol era un núvol i punt. Fa la impressió que hi deu haver un procés d'embrutiment programat en el qual ahir va entrar aquell, avui aquest i demà, potser, vostè o jo.
