Dècim democràtic

Diuen que la UE i el G20, és a dir, els organismes dels quals se serveix el gran diner per imposar-se a la gent més enllà de les ràncies estructures de l'estat nacional, aquesta banda de petards "combatran" els paradisos fiscals. Combatre és un verb molt militar. O policial. O sanitari. Crec que, més aviat, es proposen subjectar-los a cert control. Les illes Jersey, per posar un exemple, estan sota sobirania britànica, el copríncep d'Andorra crec que és Artur Mas i si es dignen a veure la tele de Gibraltar (jo ho he fet), comprovaran com d'andalusa és, encara que com va recordar el premier del Penyal, les Sicav són un paradís fiscal sense sortir d'Espanya.

Vull dir que els paradisos fiscals no van brotar de sobte ni van irrompre per les dutxes com la legionel·la, sinó que es van anar engrandint milió a milió i complicitat rere complicitat. Mònaco no sobreviuria ni mitja hora sense l'ajuda de França i entre els membres fundacionals del mercat comú hi havia el Gran Ducat de Luxemburg, on donen molt vàlium als diners, que sempre estan nerviosos. Les hisendes públiques dels Estats membres de les dues il·lustres entitats, la UE i el G20, deuen estar passant per terribles dificultats no per pagar els mestres o els investigadors -que al nostre país, poso per cas, importen un carall- sinó per conservar les carreteres o vigilar els carrers i que continuï el transport de mercaderies i els furgons blindats puguin traslladar bitllets amb certes garanties. D'una altra manera, ni es molestarien.

És lleig que un anarquista educat com jo hagi de recordar en què consisteix l'Estat que, a aquests efectes, tant és que sigui espa?nyol, català o europeu (Déu ho permeti). Diuen que els paradisos fiscals creen un forat equivalent al 10% del PIB mundial. Més que un càlcul sembla una insinuació o avançament de quin pot ser el gravamen a aplicar als qui els facin sortir a la superfície: el delme. És molt menys del que paguem vostè o jo pels nostres sous, però ja seria alguna cosa. A veure si és veritat.