Cartes

Lluís Girbau i Massana. girona.

En Nadal no vol tornar a l'alcaldia. Hi he insistit molt, però no vol. Amb en Nadal no s'haurien comprat contenidors a benefici de la concessionària municipal: ho hauria recuperat per a la ciutat. Amb en Nadal no passaven sorollosos camions d'escombraries circulant a tothora. Amb en Nadal el parc Central estaria acabat i el projecte per treure el viaducte, aprovat. En el Temps de Flors Nadal mai va tenir col·lapses al carrer de la Força, perquè ja sabia que aquest carrer no aguanta 36 espais oberts per als visitants i sis bars, sense fer-lo d'un sol sentit. En Nadal mai hauria substituït massivament el perfum de les flors pel plàstic: Girona, temps de plàstics; Girona, temps de cues. Al meu entendre hauria de canviar d'opinió i sortir del seu "racó" per ocupar la "pia alcaldia". Nadal, Girona t'enyora!

Gràcies,

Temps de flors!

M. Carme Haro Roca. BANYOLES.

En un moment tan delicat com el que estem passant, és agradable sentir que l'Exposició de Flors de Girona ha estat un bàlsam per a l'economia gironina. Aquesta exposició és en el record dels gironins, des de fa molts anys i crec que es pot fer-ne la comparança amb l'evolució acadèmica d'una criatura: comença al parvulari, continua a la primària i secundària i finalment acaba en els estudis superiors.

També s'ha demostrat un reconeixement a les primeres persones que van creure en aquest projecte i que, amb rams de flors i plantes, casolans, omplien Sant Pere de Galligants, amb la il·lusió i el desig que cada any hi haguessin més participants. I així ha estat, fins arribar a l'exposició que admirem avui dia.

Gràcies, també, a una persona que junt amb un grup de col·laboradores van ser les primeres a posar els fonaments a aquesta exposició: Moltes gràcies, Maria Cubarsí!

Handbol Bordils

Joan Plana. girona.

Vull felicitar, des d'aquest espai, l'equip de handbol per haver arribat a la màxima aspiració de l'equip. Per a mi, l'equip no solament són els jugadors, entrenador i president, sinó també tot el poble que com una sola veu anima i col·labora a fi que els jugadors se sentin amb suport per jugar bé i donar espectacle.

Felicito els que ara han guanyat i als avis d'avui que eren els joves dels anys 1961 que foren els que van escollir aquest esport donant-li una força que ha anat influint d'una generació a l'altra. Estic segur que ells se sentiran orgullosos de ser els primers impulsors. A tots, enhorabona.

Heu superat pobles grans perquè sou un gran poble. Felicitats a tothom!

Treballadores

del sexe

OLGA GÓMEZ SOCIAS. barcelona.

Treballadores del sexe, on sou? Des que va entrar en vigor la nova normativa, que estableix aplicar multes de més de 300 euros a prostitutes i clients que ofereixen o contracten serveis sexuals a les carreteres de l'Empordà, el paisatge ha canviat. No em creia que es faria alguna cosa al respecte. M'ha sobtat veure que han desaparegut com també ha desaparegut la brossa que deixaven al voltant de les cruïlles, ampolles de plàstic buides i kleenex. Aquestes persones treballaven en condicions inhumanes, pressionades per màfies de països llunyans, sota tota mena de coaccions i exposades a tota mena de perills. Espero que ara, si continuen exercint aquesta professió tan antiga, ho puguin fer en unes condicions dignes i segures. Em pregunto on han anat a parar? Potser són totes en el gran prostíbul de la Jonquera o potser en els petits prostíbuls que hi ha a mols punts de la Nacional II, locals que malauradament, també formen part d'aquest paisatge.

Nina 30 anys

Carles Mallart. GIRONA.

Dies enrere vàrem ésser a l'espectacle Nina 30 anys al Palau de Congresos de Girona, ple fins a la bandera. La seva actuació no va decebre, tot el contrari. Vaig sentir una frase a una senyora asseguda a prop meu: "Sembla més gran de 30 anys" confonent els 30 anys de professió amb l'edat real de la Nina, que en té algun de més; bé, petita anècdota per al record. El públic, bàsicament de 45 anys per amunt, s'ho va passar d'allò més bé, des de les nou del vespre fins superades les dotze campanades amb un petit descans d'uns vint minuts, ens va anar desgranant etapes i episodis de la seva àmplia trajectòria que molts de nosaltres si bé ho sabíem, ho havíem gairebé oblidat. Nina, una gran profesional, que estima la seva professió, que va lloar contínuament "la veu" dels artistes, tot fent un repàs exhaustiu de trenta anys intensos. L'acte possiblement tenia algunes petites mancances que un director de producció hauria vestit convenientment, però un públic entregat i amb ganes de recordar ho permetíem tot. No ens podem oblidar de la Giorquestra, molt professional i preparada que té recorregut, formada per una vintena llarga de músics. La Beth, qui no recorda la Beth, l'Elena Gadel amb la seva veu i tants d'altres ens varen fer recordar els ara fa deu anys de l'Operación Triunfo.

A fora i a la mateixa hora per TV s'estava produint la davallada de la representació espanyola al Festival d'Eurovisió, que ja fa molts anys que no veig i que per molta gent ha perdut tot d'interès. I si haguésim presentat la Nina a Eurovisió? Espanya no ens entendrà mai. Vaig trobar a faltar la cançó Mamma mia. Felicitats i gràcies gran Nina, ens vares fer passar una llarga estona molt agradable, sobretot no canviïs mai. Encara que nascuda a Barcelona, per nosaltres sempre seràs nostra, la Nina de Lloret de Mar, una artistassa.