L estiu de 1935, el Girona FC va traspassar el porter Josep Iborra i el davanter Mingu Balmanya al FC Barcelona. La temporada següent, a les vigílies de la Guerra Civil, va disputar l'única promoció d'ascens a Primera Divisió que figura en la història d'un club fundat l'any 1930. Aquella temporada, la 1935-36, el Girona FC havia quedat campió d'un dels tres grups que aleshores configuraven la Segona Divisió. Juntament amb el Celta, el Saragossa, l'Arenas de Getxo, el Múrcia i el Xerez va disputar una lligueta d'ascens en la qual va quedar penúltim. Mai més fins ara havia vist la Primera tant de prop. Tot i la distància d'anys, d'època i de futbol, la confecció de l'actual plantilla també guarda un paral·lelisme amb la d'aquell llunyà 1935-36. Si aleshores eren Iborra i Balmanya els que van ser transferits al FC Barcelona, l'estiu passat el Girona va haver de vendre el seu millor jugador: Corominas. I, malgrat aquesta baixa i la substancial reducció del pressupost, la temporada ha estat tan rodona que durant algunes jornades del tram final l'equip blanc-i-vermell va fregar l'ascens directe, que finalment s'han endut Elx i Vila-real. Arribar a la promoció ja és un èxit per a una plantilla dissenyada per eludir el descens. És cert que a vegades proporcionem al futbol més transcendència de la que li correspon, sobretot en aquesta etapa de crisi i drames personals patits per moltes famílies, però no és menys cert que és una activitat esportiva i social transversal sense distinció de condicions socials. La fidelitat a un club de futbol cohesiona moltes societats. Per això, a partir d'aquest vespre Girona sencera estarà pendent del que passi al camp de l'Alcorcón. És un repte per a una entitat senyera que tragina molts episodis de la història de la ciutat. Al final tot passa pel caprici d'una pilota, però avui molts gironins viuran una jornada il·lusionant que continuarà diumenge vinent a Montilivi.
