arrel de "JUGADA MESTRA"

El passat dia 28 de juliol publicava al Diari de Girona l'article "Jugada mestra". Moltes són les persones que d'alguna forma o altra varen contactar-me per fer algunes preguntes, demanar uns aclariments, o fer algun suggeriment. Alguns amables lectors demanaven que en lloc de fer una exposició de deu poblacions/ciutats, per què no s'havia fet un Top Ten, de l'1 al 10, encapçalant les millors Jugades mestres a les terres de Girona, en lloc d'una presentació per ordre alfabètic. Bé, crec que si preguntéssim a qualsevol ciutadà de les deu opcions que apareixien, tothom, i és lògic, posaria la seva ciutat/població en primer lloc i crec que no seria just per part meva fer un rànquing aleatori. Per a mi, a nivell particular, crec que la primera jugada mestra a les terres de Girona és tot el tema Dalí, una fundació que utilitza a més de 90 treballadors, i dóna un negoci induït a Figueres i comarca de més de 180 milions d'euros l'any, amb una xifra que supera el 1.000.000 de visitants; a part dels de Púbol i Cadaqués, podria encapçalar ben bé la llista. Vaig conèixer Salvador Dalí quan jo tenia uns 27 anys, recordo que tots els matins estava assegut, sol, amb la seva barretina, veient passar la gent a la terrassa de l'Astoria de Figueres, al començament de la Rambla, i pràcticament ningú li feia cas; puc assegurar que era de conversa fàcil, tot això del "surrealisme" i les seves idees costaven d'entendre per la gent de l'època. La seva figura s'intuïa un geni però en vida no havia explotat. Girona ciutat i els 2.000 anys d'història recuperats no en són lluny d'encapçalar tambe aquest rànquing.

La projecció mundial que tot el tema Dalí ha donat a la ciutat de Figueres és increïble. Encara diumenge passat vaig ésser al Museu que porta el seu nom a Figueres acompanyant familiars meus russos i també a Púbol, no he vist mai ningú sortir decebut, alguna cosa tenen aquestes instal·lacions que enganxen d'aquesta manera. Alguns lectors han contactat per saber la veracitat de les paraules de Salvador Dalí al llit, hores abans del seu traspàs, en el sentit que volia ésser enterrat al Museu de Figueres, fetes a l'alcalde Marià Lorca. Tal com diuen els italians "si non é vero, é ben trovato" (si no és veritat és ben trobat). Oi que hi estan d'acord?

Un altre aspecte que ha estat font de consultes és si hi ha més pobles amb dret a aquest petit rànquing de Jugada mestra. Evidentment que sí, i que no seria pas difícil ampliar la llista a 25 pobles/ciutats però això ja serà cosa dels historiadors si s'escau. Per exemple, Platja d'Aro, una ciutat que recordo com ja als anys 70 feia les coses diferents. Recorden "El amor se cita en Playa de Aro", campanya de promoció a tot Europa? Després, la ciutat ha tingut sempre un esperit i ADN comercial i d'empenta, per acabar recentment amb el "Platja d'Aro 365 dies", que és una forma d'allargar les compres i estades als 365 dies de l'any, i Joan Giraut no ha pas estat aliè a tot plegat amb prop de 20 anys d'alcalde i professional de la ciutat de tota la vida.

La Jonquera, recorden que fa molts anys aquesta població va perdre les duanes i va semblar que s'acabava el món per als seus habitants? Doncs bé, varen saber transformarel "modus vivendi" de la població, amb serveis a l'enorme trànsit que passava pel lloc, i recentment, gràcies a la iniciativa privada de la família Escudero han portat a terme un complex comercial impressionant, que té tota la pinta de triomfar pel mercat de cada cantó de la frontera; llàstima de la prostitució, perquè la Jonquera té present i grans possibilitats de futur.

Olot té un potencial enorme amb tot el tema dels volcans que, barrejat amb la gran quantitat d'aigua que té a la zona del Parc Nou, La Deu, la Moixina... amb tot plegat combinat, "aigua volcànica" amb inversions del tipus Magma de Santa Coloma de Farners, amb rutes volcàniques, que ja hi són, el potencial és enorme, només falta que algú s'ho cregui i actuï.

A vegades em pregunto, per què les terres de Barcelona, Tarragona i Lleida tenen 2 elements/monuments cada una que són Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco, i en canvi les terres de Girona, amb un potencial enorme com el que més, no en tenim ni un?

El triangle Dalí, El Call Jueu de Girona, segon d'Europa després de Praga, Castellfollit de la Roca i el seu cingle... podrien ben bé omplir aquest buit històric que crec sincerament que ens mereixem. Dos com a mínim. I per què no? Estimem les terres de Girona.