Costa d'empassar que la campanya no oficial de Mercedes l'hagin pensada, produïda, realitzada i difosa un grup d'estudiants de cinema. On van aconseguir el pressupost? Els actors, molt ben caracteritzats, són amateurs? I la fantàstica berlina que hi surt, d'on la van treure? Fem càbales: els creatius de la superagència de publicitat que paga la companyia fundada pel senyor Benz fa prop de cent anys tenen una idea brillant: per vendre el nou model de la marca, equipat amb un sistema intel·ligent per reduir a pràcticament zero el risc d'atropellament, plantegen una història de ficció demolidora que acaba amb l'Adolf Hitler nen envestit per la nova criatura de Mercedes, tan espavilada que quan se li posa el genocida al davant ?desac?tiva tota protecció possible. Una creativitat fantàstica, que té un problema: matar nens, ni que sigui de mentida i ni que es tracti del dimoni personificat, és imperdonable. Aleshores -tot són suposicions- neix el pla B: senyors de Mercedes, exposen els publicistes, rodem l'anunci igualment, diem que és obra d'un grup d'estudiants de cinema, avisem per activa i per passiva que no hi tenim res a veure i, eureka, aconseguim que el vídeo corri com la pólvora per Internet (milions de visites) i els mitjans. Per tancar el cercle, l'espot és nominat per als premis First Steps, patrocinats, vés per on, per Mercedes-Benz. Estem davant d'una de les no campanyes publicitàries de la dècada, que altres marques podrien plagiar per incrementar vendes i, alhora, impartir justícia històrica. Un Seat León podria atropellar el petit Franco, per exemple; un Fiat, Mussolini; un Peugeot, el mariscal Pétain; un Hummer, George W. Bush. La campanya no oficial de Mercedes ens evoca allò de Lakoff i els elefants: no hem estat nosaltres, repeteix la companyia una i altra vegada; mentrestant, durant dies a Alemanya i més enllà no s'ha parlat d'una altra cosa. Glückwünsche (felicitats) herrn der (senyors de) Mercedes.
