Confondre despesa amb inversió

Quina llàstima que els responsables en l'àmbit de l'educació d'aquest país que ens ha tocat viure confonguin despesa amb inversió. El darrer exemple d'aquesta mala traça és l'esperpent de les beques Erasmusque hem viscut els darrers dies (tot i que Erasmus és l'acrònim derivat del nom oficial en anglès del programa "European Region Action Scheme for the Mobility of University Students", altrament dit "Pla d'Acció de la Unió Europea per a la Mobilitat d'Estudiants, Regió Europa", el nom del programa és clarament un tribut a la figura i obra de l'humanista, filòsof, filòleg i teòleg neerlandès Erasmus de Rotterdam, un dels més destacats representants del Renaixement).

Aquest programa de la Unió Europea té per objectiu el foment de la mobilitat acadèmica en l'àmbit de l'ensenyament superior, tant de professors com d'estudiants, amb una evident vocació per la qualitat i la integració. Des de 1987 i fins a la data d'avui, el programa ha possibilitat que més de 3 milions d'europeus (fonamentalment joves estudiants) hagin rebut part de la seva formació acadèmica en un país diferent del seu, amb el que això suposa d'aprenentatge d'una altra llengua, de coneixement d'altres realitats culturals, i d'adaptació a altres formes de treball. Doncs bé, el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, amb l'ínclit Wert al capdavant, ha decidit que ja n'hi ha prou de passejar-se per Europa, i qui vulgui completar la seva formació en una universitat europea, doncs que es grati la butxaca. Aquesta és la visió tancada, obtusa i provinciana que impera actualment, sovint procliu a tallar les ales a qualsevol oportunitat de foment de l'excel·lència, i sempre fent servir com a coartada l'austeritat. És molt trist admetre-ho, però aquest és el model educatiu que ens volen imposar, amb una crisi molt més profunda de valors i d'idees que no pas econòmica.

Però si greu és aquesta regressió cap a un model gris i uniformitzador, ho és també la constatació (novament) que qui dicta els Reales Decretos des de Madrid actua amb traïdoria absoluta i sense cap mena de mirament cap als ciutadans, sinó obeint vés a saber quins obscurs interessos. Ja em direu sinó com s'ha d'entendre que l'anunci de la retallada de les beques Erasmus arribi justament ara, al cap de 3 mesos que els estudiants hagin començat amb tota la il·lusió del món la seva estada a l'estranger, havent-los promès quan van marxar de casa que rebrien una beca per ajudar-los en la seva experiència vital europea. Jo, d'això en dic faltar a la veritat. I aquí, qui ha faltat a la veritat ha estat ni més ni menys que el Gobierno de España. Qui hi ha de confiar en el futur, en aquesta gent?

I per molt que ara l'ínclit ministre Wert hagi reculat temporalment la seva decisió obligat per l'estirada d'orelles que li han fet des de Brussel·les, ja no poden amagar gaire més les vergonyes. Certament, ni ens convenen aquestes atzagaiades sempre reculant, ni ens convenen aquests governants mentiders i de poca volada. Però per canviar aquest model on ens hi juguem el futur, perquè l'educació es percebi com una inversió i no com una despesa, no n'hi ha prou amb quatre retocs superficials. Hem d'anar fins al moll de l'ós, s'han de fer valer els valors de la igualtat d'oportunitats, de la meritocràcia i la solidaritat. En definitiva, els valors que han d'inspirar la República Catalana.