Cartes

Nil Marín mereix

una disculpa

lourdes salas campo. barcelona.

Després de llegir i escoltar diverses vegades en multitud de mitjans la commovedora carta del pare del Nil Marín (el porter del Girona B recentment mort) davant la desafortunada i injustificable actuació del senyor Alfons Rus, no esperava menys que una disculpa i rectificació per part del president, però algú l'ha escoltat? Només he sentit parlar d'errors i malentesos. No sóc una gran fanàtica del futbol i això no m'ha impedit entendre i inclús compartir el dolor de tots aquells que han perdut el Nil. Si ja en els seus dies em vaig quedar totalment impactada quan el club esportiu Olímpic de Xàtiva, amb Alfons Rus com a president, es negà a fer-li un minut de silenci en el seu camp, encara avui continuo sense entendre, no només aquest inexplicable gest, sinó també la manca d'una disculpa. Prefereixo no pensar què ha passat pel cap d'una persona que conviu constantment amb nois que, com era el Nil, estimen i viuen pel futbol, per negar-li aquest petit homenatge. Només espero que tot aquest rebombori almenys serveixi per seguir recordant el Nil. Descansa en pau.

La Internet de tot plegat

Xavier Serra Besalú. Girona.

A finals d'octubre s'ha celebrat a Barcelona un Congrés mot especial, l'"Internet of Things World Forum" (iotwf.com), on s'ha tractat seriosament el que està passant en el nostre món amb la presència cada cop més invasiva, total i imprescindible, dels sistemes informàtics a tots els nivells. A mi m'interessa especialment l'educació i, per això, he analitzat el "llibre blanc" -fet per CISCO- on s'estudien les aplicacions, usos i avantatges pedagògics d'aquest fet aplicat a les nostres escoles i activitats docents.

El document és prou interessant i s'hi assenyala què s'està fent i què pot passar. Als professors se'ns ha girat feina per fer-nos més flexibles, trempats i actualitzar-nos.

El 2020 hi haurà cinquanta mil milions de coses connectades d'Internet. Però, què són "coses"? La resposta és clara, és una "Internet of Everything", en realitat, "de tot plegat": persones, processos, dades i coses. Si tenen ocasió, llegeixin aquest "llibre blanc", sobretot com ens suggereix què cal ensenyar i aprendre.

Només hi trobo a faltar una cosa: aquesta nova dimensió tecnològica facilita la comunicació, la integració, la motivació, etc., però no ensenya -per ella mateixa- ni valors, ni humanitat, ni sensibilitat ni a créixer com a persones. És freda. Sempre caldrà que algú -família, docents, ciutadans- li donem la vida humana. Les màquines no eduquen per elles mateixes, mai, encara que estiguem arribant a la "Internet of Everything". D'això es parla aquests dies també a la Jornada de Reflexió del Consell Escolar de Catalunya del 2013 (consescat.cat). A veure si ens en sortim!

Ha guanyat el seny

Raquel Tarruella Esteva. Begur.

Per fi, després de més de10 anys de lluita, l'ombra d'una gran planta de residus industrials perillosos ubicada al cor de l 'Empordanet/Costa Brava ha desaparegut per sempre. És un fet evident que el turisme que tant tots necessitem per tirar endavant els nostres negocis, principal font de riquesa del país, defuig la indústria i la contaminació, i busca l'aire net i la bellesa del paisatge que nosaltres afortunadament encara els podem oferir.

Així doncs, gràcies a la perseverança i a l'acció de l'associació ecologista SOS Empordanet, i finalment de la societat civil, que ha demostat en diversos actes i manifestacions el seu rebuig contra aquest desgavellat projecte, tenim la seguretat que tots plegats hem guanyat la batalla. Per fi ha guanyat el seny!

El mite fals del

4% alemany

Francesc Gombau. Girona.

Crec que en política es poden defensar tots els punts de vista que cadascú consideri oportú, però sempre sense caure en l'engany. Per exemple, alguns polítics a Catalunya exageren tant el missatge del suposat "greuge" econòmic que utilitzen dades inventades com que a Alemanya hi ha un suposat "límit" al dèficit fiscal de les seves regions del 4% del seu PIB. Qualsevol pot comprovar que aquest límit del 4% tan esbombat per CiU és totalment fals. Ningú el coneix a Alemanya ni apareix a les normes del seu sistema de finançament ni a cap sentència ni a la Constitució alemanya ni enlloc. I no obstant això, Artur Mas o Duran i Lleida repeteixen aquest "dogma" gairebé cada dia.

Això del 4% alemany va ser un invent de Convergència -podien haver dit el 6%, el 2% o el 1,33%- i ho han dit tantes vegades que molta gent a Catalunya s'ho ha acabat empassant sense qüestionar-ho. Em sembla molt poc seriós i de molt poca credibilitat el que mostren els polítics que desinformen i enganyen els seus ciutadans d'aquesta manera.