UN CORREDOR MEDITERRANI AMB MASSA HIPOTEQUES

Les primeres conseqüències del contrafaïment de corredor mediterrani que el Govern espanyol va improvisar per fer callar les reivindicacions de les comunitats autònomes costaneres -moltes de les quals del mateix color polític que l'executiu central- comencen a fer-se visibles: els trens de passatgers hauran de reduir la velocitat màxima fins als 200 km/h (20 km/h menys que en l'actualitat) quan circulin per la línia fèrria del litoral, segons coincideixen a pronosticar reputats experts del sector. La dificultat de compatibilitzar les estretors financeres del Ministeri de Foment amb les hipoteques polítiques de la ministra Ana Pastor davant d'altres territoris i les justes reivindicacions d'algunes comunitats tan exportadores com Catalunya i el País Valencià, que necessiten una via ràpida de transport fins al cor del continent europeu, van portar el president del Govern, Mariano Rajoy, a proposar que s'aprofiti l'actual plataforma ferroviària per acomodar un tercer carril que doni pas a les mercaderies. La solució és molt més barata que habilitar en tot el corredor la doble via d'ample internacional. I cal reconèixer que, a més de reduir costos, es guanyarà temps, un assumpte gens intranscendent si es pretén afegir competitivitat a les empreses. És necessari que aquesta infraestructura estigui acabada aviat i això requereix pressupostar diners. El grup de pressió Ferrmed va reclamar la setmana passada a Foment els 800 milions que exigeix una inversió que resulta vital per a tot l'eix mediterrani. És el mínim que esperen els que han hagut de conformar-se amb premis menors.