El mag Santi

Al conseller Santi Vila li va anar molt bé com a alcalde de Figueres. Ho va fer possible la seva magnífica eloqüència, el seu discurs d'optimisme viral, una simpatia poc usual en un polític, i una imaginació prodigiosa per inventar i anunciar projectes inversemblants i en molts casos impossibles (escola de dansa Ángel Corella, remodelació plaça de Braus, desaparició de les vies del tren..). Res es va concretar. Li va anar molt bé com a alcalde de Figueres perquè en poc temps va captar l'atenció d'Artur Mas, a qui com no podia ser d'una altra manera, aquest mag de la seducció de seguida va enlluernar.

Però li va anar bé a Figueres? La resposta és no. Ho reconeixen en privat integrants de l'actual ajuntament, que descriuen sempre que poden, i mirant de reüll a un costat i a l'altre, l'herència de terra erma que va llegar a Marta Felip, a qui descriuen com una gestora eficient i treballadora però desproveïda dels atributs sobrenaturals del seu antecessor per impulsar amb les seves habilitats de prestidigitador una realitat augmentada de Figueres i de les seves potencialitats.

Santi Vila ha arribat a la Conselleria de Territori en el moment de la història en què hi ha la caixa més buida, però això no ha aturat aquest David Copperfield de la política catalana. En un nou truc ara s'ha tret de la màniga un nou colom: la creació de tres nous parcs naturals a Catalunya abans de 2017. Quan els existents (com a mostra més clara el del Montgrí, Medes i Baix Ter), no estan desenvolupats i estan secs de pressupost, Vila n'anuncia la creació de nous a mitjà termini. El truc és el de sempre però no per això invàlid: Consisteix a anunciar, a il·lusionar i captar l'atenció. Si es fa o no es fa, no té importància perquè quan s'hagin de concretar els parcs qui sap si potser aspiri a presidir el país, sempre que no s'equivoqui i sigui el mag que acabi serrat pel mig.