La profunda i latent crisi ha fet més mal entre els més dèbils i ha contribuït a fer més elevada la separació entre les rendes altes i les baixes. Això i les contínues retallades socials. Però, el contrari del que es pugui pensar els barris més desafavorits però amb un important teixit associatiu són les que han resistit millor aquesta embranzida. Aquestes són algunes de les conclusions recollides en aquest estudi que han coordinat Ismael Blanco i Oriol Nel·lo i en el qual també es posa en relleu la importància que han tinguit les associacions veïnals i socials a l'hora de resistir les terribles conseqüències de les retallades. El barri de Santa Eugènia de Girona apareix en aquest estudi com un exemple que el treball conjunt ha permès combatre la crisi i les polítiques d'austeritat a les quals han estat sotmesos els seus veïns. El treball conjunt que han fet les associacions i les administracions ha permès posar en marxa programes i accions que han servit per esmorteir tot el que comporta una crisi de les dimensions de l'actual. L'estudi dóna un toc d'atenció a Salt, on la poca entesa que hi hagut entre l'Ajuntament i les diferents entitats ha complicat que es puguin posar en marxa plans estratègics per combatre la mala situació econòmica. A més, afegeix que els continuats canvis polítics (PSC i CiU s'han alternat a l'alcaldia els últims anys) han comportat un efecte negatiu. La disputa política ha passat per sobre de la possibilitat de fer un treball més coordinat i conjunt amb les associacions. Cal dir també, que Salt tampoc ha pogut promoure determinades polítiques perque s'ha vist superada per una onada migratòria sense precedents. Tot plegat, caldria fer pensar a les administracions en la necessitat d'impulsar encara més el treball del teixit associatiu que, en ocasions, ha hagut d'assumir accions que haurien hagut d'impulsa els diferents governs. Les institucions han de donar resposta a tot això i minimitzar les diferències entre els barris rics i els pobres.
