Cartes

Aclariment

Isabel Marsà Vilà. GIRONA.

En l'article de dimarts 27 de maig de Lluís Bosch Martí en aquest diari hi ha una imprecisió que m'agra?daria aclarir per evitar futurs ?malentesos o confusions. Al tercer paràgraf l'articulista esmenta diverses persones amb qui es va trobar al tanatori el dia del comiat de Jordi Vilamitjana. Entre elles, la senyora de Jaime Serrano de Quintana, a qui es refereix amb el nom d'Isabel, i de qui diu que és cosina d'en Jordi. Ni una cosa ni l'altra són correctes. La persona a qui es refereix es diu Dolors i és una companya de feina del meu difunt marit a l'institut de Santa Eugènia que la casualitat va fer que duguessin el mateix cognom però que no té cap relació de parentiu amb la família d'en Jordi. Aquesta confusió sol ser força habitual, i precisament per això m'ha semblat convenient esmenar-la.

Cap a la plena unitat dels cristians

Pedro J. Piqueras Ibáñez. girona.

Cinquanta anys després de la històrica abraçada de Pau VI amb el patriarca Atenàgores a Jerusalem, el Papa Francesc i l'actual patriarca de Constantinoble, Bartomeu I, el passat cap de setmana es van trobar al costat del Mont de les Oliveres, on van signar una declaració ecumènica. Els mà?xims representants del catolicisme i de l'ortodòxia no es limiten a rememorar aquella trobada que va ?desencallar unes relacions pràcticament bloquejades des de feia segles. La presència de tots dos a Jerusalem és ja tota una declaració d'intencions sobre la voluntat d'ambdues Esglésies de culminar el camí cap a la plena unitat dels cristians, per la qual Jesucrist va demanar al Cenacle: "Que sigueu un com...". Molt han millorat les relacions en aquestes cinc dècades. Esperem que aquest sigui un pas definitiu.

Entitats bancàries exemple d'equitat

i transparència

Joan Gironès i Muñoz. VILABLAREIX.

Aquest escrit vol fer una pinzellada de com les entitats bancàries any rere any poden dir els seus adinerats clients que els beneficis han estat superiors al darrer any. Un exemple clar és la retenció (sense motiu aparent) de la indemnització d'una sentència feta per part d'un jutge amb l'ordre d'ingrés d'una quantitat (tant és que sigui impor?tant o no, per l'interessat sempre és important) amb data de 15 de maig de 2014. Amb data d'avui, 23 de maig de 2014 (divendres), encara no ha estat ingressada en el compte de l'interessat i dubto que en cap de setmana es faci efectiva l'esmen?tada indemnització, tot i haver estat notificada per carta certificada que el cas està arxivat.

Tots estem al corrent de com actuen els bancs quan el compte (per les circumstàncies que sigui), queda sense fons i se li carrega un rebut de qualsevol companyia contractada; la penalització és immediata. Aquest fets són una realitat constatable, aquesta és la confiança que hem de tenir en les entitats bancàries per la seva transparència i equitat.

La "Champions"

de les Alegries

LLuís Riera Garriga. lloret de mar.

Mentre els madrilenys es jugaven la Champions d'enguany, un any més un grup de joves de Lloret ens oferien la "Nit de les flors" a l'ermita de Les Alegries. Una verdadera Champions es mereixen aquest grup de valents liderat per l'Oriol. Per què?

Perquè des de les 19 h fins a les 2.30 h vàrem gaudir de tota una varietat d'espectacles de qualitat i de bon gust: Un concert meditatiu de l'Enric Gené amb bols de quars, màgia amb en John Herrera i el saxo d'en Jorge Cuscueta al peu de l'altar... que posava la pell de gallina. Després la batukada amb els ànims de la Banda de percussió d'Ociart, la gresca començava, i amb el ritme de la rumba del grup El Cigarrito de Después tothom es va posar a ballar entremig d'uns números de circ del Taller de teles i trapezi de Morralla, amb la posta de sol que il·luminava el campanar guarnit amb flors de "trapillo" fet per unes mares durant l'hivern... I al pic de la festa el rock de Liar Desire, el reggae de Porto Pi Style i el spicy rock'n'roll de The Holy Sinners que donaven alegria, diversió i vida a tot plegat (la gent, l'entorn i l'ermita). Darrere els espectacles hi havia un grup de tècnics i materials de les empreses Espectáculos Franma i Audio Selva que vetllaven per la qualitat de llums i so.

Perquè els joves estan en un moment de la vida complicat. Comença la seva vida laboral, aprenent i aprofundint en els seus coneixements, la seva vida social és intensa i l'amorosa és apassionant. Doncs aquest grup, que a sobre és de Lloret, a més dediquen un gran esforç en organitzar un esdeveniment molt complex, per la seva riquesa de gent molt diversa, de gent molt creativa, amb diferents sonoritats... i fer-ne una composició.

Perquè la situació social ens porta a un desencís, a un cert abandonament... doncs per a?quest col·lectiu no. Volen presentar-nos alternatives a les opcions d'esbarjo, lluiten, negocien i treballen intensament perquè la gent que ve a Les Alegries gaudeixin d'un còctel d'espectacles meravellosos, i tot això sense cap ànim de lucre, per col·laborar de manera intensa al projecte de Les Alegries, que generació rere generació els lloretencs hem mantingut. Per què es mereixen la Champions?... Perquè es el quart any, després de tres anys que els va ploure, que els va venir poca gent... de fet un altre grup de gent s'hagués desanimat. Doncs ells, no. Volien aconseguir l'èxit que sens dubte han assolit amb escreix, tot i que aquest any hi havia la final de la Champions.

Per cert, solem cometre l'error d'associar joves amb desordres, brutícia, vandalisme, poc respecte... A Les Alegries ens han demos?trat que aquest espai és per a tothom, i els joves han passat un any més amb respecte i pulcritud. Han donat més riquesa i vida l'entorn i la nostra estimada ermita, a més a més hi aporten els guanys de la festa per continuar la feina de restauració. Gràcies per aquesta lliçó de vida, joves de Lloret, per mi ja teniu la Champions de les Alegries.

Així de dur i de cert

jesús domingo martínez. girona.

En els nostres dies són més de cent milions els cristians que pateixen persecució, però els motius religiosos no són a les agendes dels organismes internacionals. Tenim casos molt concrets, com les joves mares de Pakistan i del Sudan condemnades a mort per haver-se fet cristianes. No hi ha un pla d'acció seriós i eficaç per lluitar per la llibertat religiosa. És més, la persecució religiosa als cristians és ignorada, quan no silenciada com si d'un tabú es tractés. Els mandataris i els polítics dels països del món lliure mai en parlen i si ho fan amaguen les veritables raons de la persecució. Així de dur i de cert, desgraciadament.