Paraules de Jorge Mario Bergoglio, que és papa de l'Església catòlica amb el nom de Francesc, en una entrevista a La Vanguardia d'aquest divendres: "La violència en nom de Déu no es correspon amb el nostre temps. És una cosa antiga. Amb perspectiva històrica cal dir que els cristians, de vegades, l'hem practicat. Quan penso en la guerra dels Trenta Anys, era violència en nom de Déu. Avui és inimaginable, no és veritat? Arribem, de vegades, per la religió, a contradiccions molt serioses, molt greus. El fonamentalisme, per exemple. Les tres religions tenim els nostres grups fonamentalistes, petits en relació amb tota la resta. Un grup fonamentalista, encara que no mati a ningú, encara que no pegui a ningú, és violent. L'estructura mental del fonamentalisme és violència en nom de Déu".

No cal anar a parar a la guerra dels Trenta Anys, que es va desenvolupar al segle XVII entre una gran part dels estats europeus i que va culminar amb la pau de Westfàlia, origen del predomini dels estats-nació com a protagonistes de la política europea. Aquella ?guerra va prendre com a excusa l'enfrontament entre catòlics i protestants, però en realitat operaven interessos polítics i econòmics gens pietosos. Però matar (i morir) en nom de Déu s'ha fet fins molt més tard, i fa menys de vuitanta anys que la jerarquia catòlica espanyola va donar la denominació de "croada" a l'alçament de Franco i a la guerra contra el govern de la República. No fa pas tant que hi havia carrers en pobles i ciutats d'aquí que es deien Avenida de la Cruzada Española. I després de la guerra civil la dictadura nacionalcatòlica va iniciar una tasca de "recristianització", forçosa i sense alternativa, del territori espanyol i els seus habitants "contaminats" per l'ateisme republicà. No, el papa Bergoglio no cal que reculi fins al segle XVII per trobar fonamentalismes que empunyen les armes.

Però és cert que ara mateix el fonamentalisme més criminal enarbora la bandera de l'islam i d'una interpretació molt seva del concepte de gihad, i està fent morts per centenars i per milers. Ara és a l'Iraq, on una milícia sunnita especialment virulenta ha fet estralls i ha posat en escac el feble règim de Bagdad, i ha estat respost amb una crida xiïta a la defensa armada. Talibans a Afganis?tan i Pakistan, derivacions d'Al-Qaida a Nigèria i Mali, gihadistes a Síria... Les primeres víctimes són altres musulmans i les segones, les minories catòliques i d'altres religions. El crim està en el fonamentalisme: de quina fe, tant se val.