Hi ha coses a les quals no donem importància perquè no les patim. I hi ha carreteres oblidades perquè no les necessitem cada dia. Molts periodistes -i faig autocrítica- només pensem en les connexions dels Pirineus quan anem a esquiar. Desenes de quilòmetres per la collada de Toses ens fan recordar la mare de tots els ministres de Foment de la democràcia. La N-260 és la gran carretera oblidada. I no hi ha cap AP-7 alternativa, amb quatre carrils per banda. A tot estirar vies secundàries.
Garrotxa, Ripollès i Cerdanya sumen prop de 100.000 persones. Gairebé tanta gent com a la ciutat de Girona. Són zones on les oportunitats que dóna i donarà el turisme de muntanya poden ajudar el conjunt del país.
El ministeri de Foment és a temps de rectificar. La cornisa cantàbrica, l'autovia de la Plata o l'A-7 valenciana en són alguns models a seguir. El Plan de Infraestructuras, Transporte y Vivienda (PITVI) està encara a exposició pública. Diputats gironins i Generalitat, facin la seva feina i reclamin a la ministra Pastor que desdobli la N-260 abans de 2024. Un 15% dels gironins la necessiten. I la pateixen.
