Un català arrauxat diria que Jordi Pujol ha seguit la tradicional política del peix al cove... només que ara el cove era el seu. I, a més, seguint altres tradicions catalanes, com les de la rotllana sardanista o la castellera, tots plegats, fent pinya. Què bonica que n'és, la unió de la família! També vull dir alguna altra cosa. Mai no he estat pujolista, ans al contrari, he denunciat a bastament la seva política que, crec, ens feia més mal que bé. Però, malgrat els rumors que des de fa anys corrien per les redaccions, sempre pensava que podia ser un mal polític, però era honest. Com a màxim, que potser es feia l'orni amb les "entremaliadures de canalla", del seu entorn. Per exemple: recorden, fa anys, Marta Ferrusola, l'empresa Hidroplant i l'escàndol de la gespa del Camp Nou? Però mai no hagués imaginat això d'ara. Com pot tenir la barra de dir que en 34 anys no ha tingut temps de regularitzar el frau? O que tot plegat són quatre milions d'una herència que ni la germana coneixia? Només cal veure la casa a la Cerdanya francesa, propietat d'un dels fills, on ara s'"amaga". Quatre o quatre mil, tant se val. El mal no són els diners (que també). És que mentre "volaven", mancaven escoles, llits d'hospital, ajudes a la dependència o, simplement diners dels catalans. I ara sabem que ell ho sabia. Però mentrestant, més de 30 anys donant lliçons d'ètica, moral, política, a tothom! Una consideració final: durant un temps, Catalunya durà un estigma, amb tot allò que això representa. Però, segur, aconseguirà treure-se'l del damunt. Han convertit Catalunya en una república bananera. I això s'ha de purgar. Retornant tot el que han robat i amb presó. Sense clemència.
