Mentre escric aquest article, el preu del petroli és de 79,2 $/barril, el més baix des de ?l'any 2010. No fa gaire setmanes estava a 110 $/b. Entre llavors i ara, qui també s'ha mogut ha estat el dòlar, passant des dels 1,35 €/$ fins a 1,25 €/$ d'avui. Així, si ho mirem en euros, el petroli ha passat de 80,9 €/b fins a 63,4 €/b, un descens del 21,7%.

Aquest moviment és molt important: té greus conseqüències per l'economia i pel futur. Alguna vegada he explicat que l'energia té un pes del 10% sobre l'economia mundial, per la qual cosa qualsevol moviment amunt o avall l'afecta de forma considerable, i ara mateix l'impacte sobre l'economia seria d'un 2%, cosa que es reflectirà en els propers mesos. Per això és important conèixer les causes de la davallada i les conseqüències que això tindrà en el futur.

La causa més important és la caiguda de la demanda per la frenada en l'activitat internacional en la que la Xina és l'actor principal. L'economia global s'ha construït sobretot per creixements desmesurats en països emergents, principalment la Xina, amb augments anuals de més del 10% durant molts anys. El creixement de Xina tenia lloc en detriment al creixement dels països rics, de forma que hi havia un transvasament de riquesa des d'uns als altres. Doncs bé, la pèrdua de riquesa ha afectat el poder de compra dels països rics, fet que ha disminuït les compres als països emergents i de rebot acaba afectant al creixement de l'economia d'aquests. És difícil seguir els moviments de Xina pel fet que és una economia opaca i, si bé oficialment ens diuen que el creixement és del 7%, molts analistes creuen que en realitat és del 2%. Per tant podem dir que els vasos comunicants s'han igualat en part i el flux entre ells s'ha reduït, per la qual cosa el creixement mundial s'ha apaivagat.

Per l'altra banda hi ha l'augment de la producció. Sabem que el petroli és escàs i que ja fa anys vam superar el peakoil, la punta màxima de producció convencional. Quan no hi ha prou petroli en pous convencionals es recorre a pous marins de gran profunditat, a terres bituminoses i, darrerament, a tècniques de fracking amb el nou Shale oil i el Shale gas. Cada tècnica nova significa un encariment en l'extracció, de forma que sabíem que el preu que necessitava l'últim barril que igualava l'oferta amb la demanda tenia un preu de 100 $/b. Al reduir-se la demanda el preu ja no ha de ser aquest, sinó molt inferior, més encara del que hauria de ser tècnicament. És una història que ja ha passat anteriorment en les altres crisis de petroli: quan un país basa el seu funcionament exclusivament en el petroli i quan la demanda i el preu cauen, han de vendre més per mantenir els ingressos. Així, actualment Veneçuela necessita vendre a un preu de 160 $/b per mantenir la revolució de Chaves, Iran necessita 130 $/b, Irak 114 $/b, Rússia 110 $/b... el fracking d'EEUU 60 $/b i Kuwait 50 $/b. Per tant, la necessitat d'ingressos de certs països impedeix frenar la producció de petroli per controlar el preu, cosa que el conduirà a una cota molt baixa, potser de 70 $/b o més avall encara. Jo el vaig veure en una crisi com aquesta a 16,4 $/b durant el desembre de 1998. Hi ha un altre exemple històric encara més xocant: la segona crisi de petroli va portar el preu a abril de 1980 a 116 $/b i la caiguda va arribar fins a 25,1 $/b a juny de 1986. Per tant, els preus baixaran, cosa que acabarà ajudant el creixement de l'economia.

Els països rics havien perdut part de la seva riquesa per transferència als països emergents, però també als països productors de matèries primeres per l'augment dels preus. Ara la situació es recondueix parcialment i això permetrà un augment del poder adquisitiu dels països rics en detriment dels emergents. Auguro un impacte colossal a l'economia de Veneçuela i potser també a la d'Argentina.

L'efecte de la baixada de preus del petroli, però, té conseqüències en el futur. Així, tot el desenvolupament d'energies renovables es pot veure afectat en no ser prou rendible a causa de la baixada del preu del petroli. És una cosa que ja va passar en els anys 80, quan s'havia començat a produir electricitat solar i quan les calderes de biomassa van entrar massivament a les empreses, moltes de les quals no es van ni engegar per la caiguda posterior del preu del petroli. També afecta la producció futura de petroli doncs amb preus baixos es deixa d'invertir en noves prospeccions i, al cap d'uns anys, la producció de petroli no podrà satisfer la demanda per raons tècniques, fent pujar el preu desmesuradament.

Per tant el repte ara és mantenir els programes sobre estalvi energètic i foment d'energies renovables encara que el preu del petroli estigui baix durant alguns anys, perquè no hi ha marge per no reduir les emissions de CO2. En el mateix sentit, aquesta setmana els Estats Units i la Xina han signat un acord per reduir les emissions de CO2. La Xina produeix 9.900 milions de tones de CO2, un 27,4% del total de la Terra, EUA en produeix 5.200 milions, el 14,4% del total, i Europa en produeix 3.500 milions, el 9,7% del total. Si bé els Estats Units es compromet a abaixar les emissions entre un 25 i un 28% fins l'any 2025, la Xina tan sols es compromet a abaixar-les a partir del 2030. El nivell d'emissions actual del gegant xinès és del tot inassumible, cosa que només es podrà resoldre imposant-li uns nivells d'emissions raonables per força, per exemple gravant la taxa de CO2 amb aranzels als països compradors. En parlarem la setmana vinent.