Cartes

jaume burgell alsina. girona.

Trobo terriblement desafortunat el primer paràgraf de l'article del senyor Saballs, "Una gran notícia", a la contra del Diari del 14 de Novembre. Diu el senyor Saballs literalment: "Immersos a mirar-nos el melic i discutir sobre identitats i sobiranies en un món global, hem passat de puntetes sobre una de les millors notícies que ha rebut la humanitat en temps". La "gran notícia" és l'acord que sobre el paper els Estats Units i la Xina han signat en aquestes jornades del Pafícic, per combatre l'escalfament de la Terra.

Inferir que els que no pensen com ell tenen poques llums, són poc cosmopolites, tancats en si mateixos i que no es preocupen per les coses importants que passen en un "món global" com ara l'escalfa?ment del Planeta és d'una mala fe o ingenuïtat poc justificable. I el pitjor és que el Senyor Saballs deu opinar sobre l'acord perquè ho deu haver llegit en algun teletip d'agència, però si conegués mínimament la Xina i els Estats Units (tinc la sort de poder parlar amb força propietat d'ambdós països), sabria que tant als uns com als altres el medi ambient els importa tres bledes (petroli, fracking, emissions descontrolades, trampes mediambientals de tota mena) i que totes les oportunitats derivades de les rondes i els acords de Kyoto han estat sistemà?ticament boicotejades, principalment per aquests dos països (com si no hi hagués hagut dotzenes d'oportunitats abans d'aquesta).

Però és clar, això els sobiranistes no podem entendre-ho, perquè estem tan tancats i obsedits discutint aquestes petiteses de la identitat i la independència, que els grans acords i les grans coses que passen al món, no només no ens preocupen, sinó que ens passen per alt. Increïble.

Perill a la carretera

pere albertí serra. girona

Dissabte passat, 15 de novembre, vaig patir un accident amb la bicicleta de carretera baixant dels Àngels. La causa: la presència d'una pedra de considerables dimensions a la calçada. Aquests darrers dies un tractor ha fet tasques de neteja dels marges de la carretera, que comportaven que la via s'omplís de pedres i restes vegetals. No seria convenient que un cop passés la mà?quina algú netegés la carretera per evitar possibles accidents al gran nombre de ciclistes que utilitzem aquesta via? Moltes gràcies.

Cap de Creus

en alerta roja

per erupció

Carles Font i Planella. Departament d'Apnea de la FECDAS. girona.

Llegint i escoltant les darreres afirmacions del Govern de la Generalitat de Catalunya, i sobre?tot del Sr. Antoni Trasobares, director general del Medi Natural i Biodiversitat en la seva carta d'opi?nió del 18.11.2014, respecte al Pla Rector d'Ús i Gestió Natural del Cap de Creus, ens tranquil·litza quan diu: "La voluntat expressa del Govern és que aquest projecte ha de ser conegut, parlat, debatut i consensuat amb el territori i tots els agents implicats", i sobretot quan també tot el Govern en bloc ens ani?ma a presentar al·legacions amb la intenció d'escoltar-les totes. La primera sensació personal és d'erupcions per tot el cos. Crec un error no reconèixer que hem començat la casa pel teulat. Habitualment, el que es fa primer és debatre amb els sectors implicats i després del consens posar la proposta del PRUG a informació pública.

Més erupcions em surten a la pell quan el diàleg que ofereix el Govern és nul i totalment partidista en comprovar, per exemple, que en la Junta Rectora del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter la màxima entitat de les activitats subaquàtiques, com la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques, no està representada. No varen acceptar la nostra al·legació en l'exposició pública del decret i mitjançant la premsa es justificava que 40 entitats ja eren massa. Llavors, les erupcions ja es varen propagar per tot el cos quan em vaig assabentar que havien afegit alguna altra entitat i nosaltres no!

Lluny està quan l'equip de treball de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat seia entre tots els interlocutors i abanderava la iniciativa de buscar el consens. Un exemple va ser fa uns anys a l'Ametlla de Mar arran dels problemes entre pescadors recreatius i professionals.

Per tant, vista l'experiència i tarannà no confiem en absolut que hi hagi el debat promès, ni s'accep?tin totes les al·legacions. Per dignitat aliena, recomanem retirar aquest PRUG antiquat, desfasat, sense consens i antisocial. Tenim el dret de debatre les coses col·lectivament i defensar les nostres particularitats reforçades en estudis coherents i no partidistes. Ara mateix, després que el territori del Cap de Creus ha entrat en alerta roja, aquest PRUG només el defensa el Govern que, contradictòriament, és qui representa el poble.

El tabac també mata

fernando guerrero barrio. girona.

Després del contagi de l'auxiliar d'infermeria Teresa Romero amb el virus de l'ebola i la seva posterior recuperació, el país s'ha commocionat, i no sense raó ja que és una malaltia d'efecte molt ràpid i que ja ha matat més de cinc mil persones. Però hi ha una altra malaltia com és el tabaquisme amb un efecte més lent però l'addicció i consum té enganxats mil milions de fumadors a tot el món, on cada any moren a causa del tabac sis milions de persones (50.000 a Espanya). Després de veure els protocols seguits per evitar el contagi de l'ebola, jo em pregunto, què s'està fent per evitar aquestes morts pel consum de tabac? Res, només cobrar im?postos i pagar la despesa d'hospitalització dels malalts: l'any passat l'estat va rebre 9.120 milions amb una despesa sanitària de 10.143,00 milions, el que fa que el tabac no sigui rendible. És curiós que per accidents de trànsit l'any passat van morir 1.130 persones i la DGT continua fent campanyes de prevenció; per l'ebola han mort dues persones i s'estan prenent mesures de control i prevenció del risc; però pel tabaquis?me, quines mesures s'estan pre?nent per conscienciar i evitar aquestes morts? Són massa interessos els que es mouen amb el tabac, i les 50.000 morts a l'any no els importen, i és que hi ha morts de primera, de segona i de tercera, aquesta última ha de ser pel tabac.

Després del 9-N, què?

martín martínez martínez. barcelona.

Ara que ja sabem que hi ha dues Catalunyes, a la Generalitat li convé tenir més objectius: Treballar per cohesionar la societat. És a dir, intentar que les dues parts s'aproximin. Considerant que conviure és més important que guanyar. Optimitzar l'ús dels recursos que tenim. És a dir, no malgastar. Intentar negociar amb l'Estat, sense desafiar. Lluitar contra la corrupció, sense amagar la brutícia pròpia. Això el Govern català... El Govern central també hauria de canviar, considerant tres coses: Que el problema català s'ha d'abordar políticament. Que exagerar les conseqüències negatives de la secessió pot resultar contraproduent. Que el respec?te per als que la desitgen és fonamental.

Els "no" de Rajoy

Jordi Fontanals. corçà.

No és cert que Rajoy hagi fet servir la seva paraula preferida, No, en contra del president Obama. No ha dit que sent escollit el president nord-americà només pel 30% dels possibles votants No està legitimat pel càrrec; No ha dit tampoc que el 70% que No l'ha votat sigui per què No el volen. No ha dit res de tot això, el No se'l reser?va per a la seva obsessió per aferrar-se a una Constitució caduca i feta quan Franco encara no era prou mort, ideo?lògicament parlant. A voltes sembla que encara no ho estigui ara.