Cartes

Si observem bé al nostre entorn veurem moltes persones que estan més pendents de la pantalla del seu mòbil que de la seva pròpia realitat. Si observem bé al nostre entorn veurem moltes persones que no saben viure sense aquest aparell.

Cada vegada ens trobem més persones que s´entrebanquen pel carrer o es donen cops contra els fanals per l´anhel de mirar sempre el mòbil; així com també persones que presenten crisis d´ansietat quan perden l´aparell o se´l deixen a casa. Si observem bé al nostre entorn veurem molts adolescents que estan més pendents del mòbil que dels ensenyaments que reben. Potser hauríem de fer classes magistrals per mòbil en lloc de fer-les a l´aula?

L´educació de les noves tecnologies en el nostre país està a anys llum per fer-ne un bon ús si se­guim amb aquest mal hàbit. Està clar que si volem una socie­tat més intel·ligent i avançada haurem de posar fil a l´agulla perquè les futures generacions no esdevinguin màquines de consum i de distracció en lloc de persones amb dos dits de front.

Cal fomentar un canvi dràstic en l´ús de les noves tecnologies per evitar l´esclavisme i l´abús d´aquestes.

El Noucentisme, avuiJordi Pausas. París.

Llegeixo que el director de la Fundació Rafael Masó, Jordi Falgàs, i el professor de la Universitat de Girona Xavier Pla formen part de la comissió científica del I Simposi Internacional sobre el Noucentisme que els dies 28, 29 i 30 de novembre ha reunit a Barcelona i Sitges una seixantena d´experts, sota la direcció de Vinyet Panyella, responsable del Consorci del Patrimoni de Sitges. La cita es plantejava com unes jornades d´estudi amb l´objectiu d´actualitzar el discurs sobre el Noucentisme posant-lo en relació tant amb la història cultural de Catalunya com d´Europa i de valorar-lo com un moviment integral amb repercussions en l´art, la literatura, la societat, les ideologies i la política.

El Noucentisme és el moviment més important i representatiu de la Catalunya contemporània, que ens afermà intel·lectualment com un país europeu de primer ordre. Cal recordar el llibre El Noucentisme d´Enric Jardí (Ed. Proa ,1980) considerat el biograf d´aquest moviment, i la gran exposició El Noucentisme; Un projecte de Modernitat, que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va portar a terme -desembre 1994-març 1995- i la publicació de l´esplèndid catàleg, efemèride que va ser assessorada per Francesc Fontbona, Ignasi Solà-Morales i Joaquim Molas.

I és oportú recordar una vegada més la misteriosa -per absurda, vergonyosa i incomprensible- liquidació del Museu Clarà, considerat el màxim escultor del Noucentisme: l´Ajuntament de Barcelona -que en va ser el responsable, ai!- l´ha de reobrir sense excuses de mal pagador. I amb la màxima prioritat i urgència...

D´una possible proximitat a una querellaJOAN JANOHER I SADURNI. vulpellac.

De tots era sabut que l´Estat, i particularment els populars, desenterrarien la destral, sense arribar a posar-se la pintura de guerra i contraatacar. Quina llàstima em fa, que s´arribi a bloquejar una possibilitat de diàleg, tancant la via coherent del compromís polític, demostrant, que qui mana aquí i governa són ells.

Els fets de la intolerància continuen engendrant un accent brutal de crispació, dels que no accep­tem aquests procediment que quasi els teníem ja com a oblidats.

Sembla que vulguin ressuscitar els esperits d´una dictadura, almenys pel que veiem i ens toca ara de ben a prop, és la imposició pretesa d´utilitzar els tribunals com a mesura de pressió, per no saber gestionar un debat polític adient, malgrat la voluntat corresponent d´un poble que se sent perjudicat, per no sentir-se representat amb criteri democràticament parlant. Llavors, quina partida juguem? Ens caldrà Déu i ajuda per sortir d´aquest embolic.

Si es mira prudentment el camí a seguir, un s´adona dels ­entrebancs i dificultats existentsen aquest, deixant la línia contínua traçada, en una situació força ­difícil per ser aquesta divergent. És i serà una ruta amb un recorregut més que problemàtic, ja que el que hauria d´haver sigut un exemple a seguir s´ha convertit en una demostració de poder, on el diàleg polític s´ha quedat a l´ombra ­d´una possible proximitat, entrant al ­corredor nefast de les querelles.