Cartes

Hem vist aquests dies els discursos del President Mas i de Junqueras, cap de l´oposició, en què cadascú ha exposat el full de ruta per continuar en el procés cap a la independència de Catalunya. Estem presenciant la lluita dels caps de cadascuna de les dues formacions polítiques majoritàries, però ens entra el dubte de si la causa és el lideratge personal, si d´exigències dels partits o si a la consulta del 9-N no ha quedat prou clara la majoria independentista.

Atesa la situació política actual, hauria de tractar-se d´aconseguir, mitjançant un procés electoral plebiscitari (darrera fórmula de les que s´han anat emprant, davant l´oposició de l´Estat), saber legalment si la ciutadania, per majoria, vol anar cap a la independència.

No deu ésser aconsellable prosseguir el procés en situació de feblesa política local i oposició estatal. Potser s´hauria de replantejar l´estratègia actual, estem a un any de les eleccions generals, no seria millor fer un stand-by intentant, mentrestant, amorosir al màxim les tensions amb l´Estat, aconseguint millores i no el repudi i l´ofec econòmic actual, reprenent el procés després dels comicis en veure la composició del nou govern, que és d´esperar que no serà de majoria absoluta i possiblement incorporarà regeneració amb altres punts de vista per al procés negociador.

És un procés molt complicat i dificultós, que s´ha de portar a terme amb el total suport polític local i autorització o consentiment estatal, en cas contrari anem a un llarg sacrifici econòmic i d´angoixa (a més de la crisi) que no sabem ni sabeu on i com pot acabar, difícilment bé. Han vist fins a on som capaços d´arribar, per tant per a la nova legislatura serà prioritari, si no es volen trobar novament amb el problema català al cim de la taula i en perill d´explosió.

Transversalitat digna de paísjoan janoher i sadurní. forallac.

Estem en un muntatge d´opinions en què l´única opció positiva haurà de ser un ampli consens de compromís polític. No hem de caure en la prioritat del propi ego personal: seria una sentència definitiva del que de veritat cerquem. Tampoc s´ha de fer demagògia fàcil a un plantejament rigorós i de màxim interès comunitari, ­al­menys així podríem assolir la fita inequívoca de l´estatus sobiranista que pretenem aconseguir tots plegats mitjançant la voluntat del sí.

No solament tenim dues propostes de ruta a seguir, ja que, pel que ens hi juguem, en són altres de propostes, i totes elles volen tenir veu i vot en la solució definitiva de participació conjunta. Ningú es vol veure desplaçat, i intenten formar i també aconseguir unilateralment parlant, el seu espai de partit. Per això no podem defugir de la convergència unitària d´un bloc amplíssim, per consolidar-nos tots plegats i poder exercir, ara sí, el nostre dret a decidir.

En el moment que la ruta a seguir agafi una divergència per manca d´un suport, i aquesta es trenqui per atendre´n la prioritat de diàleg escaient, se´ns acabarà el somni de viure en una realitat virtual de país independent. Però estic convençut que els partidismes seran prou clarividents i que sortirem del túnel ennegrit, acceptant que només ho pot liderar el nostre president, forjant i donant pas a la via transversal política, amb el compromís i dignitat del seu poble.

Sense ànim de lucre?MARIA JESúS ASENADOR ADAN. FORNELLS DE LA SELVA.

Cada vegada apareixen més associacions d´ajuda a la discapacitat que ofereixen una imatge altruista i de col·laboració social. Per la naturalesa de la formació d´aquestes associacions, se´ls pressuposa de forma inconscient la ve­racitat dels seus principis, que no dubto que en la majoria dels casos és així, encara que no tots expliquin les ajudes econòmiques que reben del fons europeu entre altres subvencions.

Com a afectada per una discapa­citat a causa d´un accident, he tingut contacte amb alguna d´aquestes associacions i vull fer pública l´actuació que una d´elles té, sense intenció de generalitzar, ja que m´agradaria pensar que és una actuació aïllada entre associacions que fan labors importants dins de la legalitat i el compromís.

Concretament aquesta associació treballa en la difusió d´obres artístiques de persones discapacitades per promoure la venda de les seves obres. En la meva última participació amb ells em van dema­­nar signar unes condicions que «la galeria imposava», que era un 40% que incrementaven sobre el preu que jo establia per a l´obra en concepte de despeses. La meva sorpresa i decepció va ser assabentar-me, per fonts externes, que el preu al qual venien la meva obra estava molt per sobre de l´acordat, informat i signat, concretament havien incrementat un 380% sobre el preu al qual jo venia el quadre.

Aquesta xifra és ofensiva es miri com es miri, amb l´argument d´ajuda a les persones, d´obra social i de presumpció de bona voluntat, s´enganya clients confiats i artistes confiats i il·lusionats que cedeixen les obres, i per res em semblen xifres «sense ànim de lucre».

Salutacions cordials.