Un alemany de la Corea de Samsung que anomenen Byung-Chul Han ha descobert que internet és un rusc on milers de milions de persones es converteixen en simples números després de ser atrapades per la seva teranyina. Byung-Chul ho anomena l'"eixam digital", a la manera de la faula de Samaniego de les mosques que van morir enganxades a la mel.

Opina el coreà establert a Alemanya que el nou món digital ha posat fi a la pluralitat de classes i, per tant, a la lluita entre elles. La multitud és l'única classe en aquest territori governat pels números: i a ella pertanyen sense distinció tots els que participen en l'actual sistema. Ja no hi ha una casta dominant que exploti les altres, en la mesura que cada un dels membres de la multitud cibernètica s'explota en realitat a si mateix.

Byung-Chul fa servir la metàfora de les abelles, encara que potser seria més apropiada la d'un immens gabial en el qual els actors de les xarxes socials piulessin sense parar. Els followers de Twitter i els amics de Facebook porten camí de constituir-se en un exèrcit de les ombres, o dels bits, que reacciona de manera incendiària davant de qualsevol espurna. Només cal el comentari o la simple anècdota d'un famós per fer que "cremin" les xarxes socials, per més que el cor de respostes evoqui més aviat el cant dels grills o el sorollós cant dels ocells tancats en una gàbia.

La narració deixa pas al nombre a la Xarxa, segons observa amb gran perspicàcia aquest teòric de l'esperit del rusc. El que importa ara és la xifra de followers que un acumuli a Twitter o la d'amics que aconsegueixi afegir al seu perfil de Facebook, encara que ni tan sols conegui la majoria d'aquests.

Suggereix a aquest propòsit Byung-Chul Han que el terme "digital" procedeix del llatí "digitus": el dit que els romans utilitzaven com a unitat de mesura per explicar. A dife?rència de la Història, que és narració, el nou home digital "digita" en el sentit que compta i calcula constantment. Els amics de Facebook es fan, més que res, per ser comptats; mentre que l'amistat entesa en termes clàssics és, per contra, una narració. Sosté el tan esmentat Han que la nova era digital es basa en el numerable, encara que tampoc convindria menystenir la influèn?cia de la vanitat. Internet ha proporcionat a qualsevol individu la il·lusió que pot comunicar-se directament amb tothom per explicar, per mitjà de les xarxes, el menú del sopar que acaba de preparar per a la seva xicota o xicot.

Es tracta d'una fantasia, naturalment. En realitat, ningú atén el que diu el veí: i els processos de lideratge de l'opinió s'estableixen sobre bases estrictament numèriques, com les de la vella tele. Com més seguidors tingui un tuit, més gran serà en teoria la possibilitat que s'en parli i, per tant, la seva influència. I el mateix passa amb Facebook o amb qualsevol altra gàbia: tants amics tens, tant vals en el nou món de la comunicació regida pel nombre.

D'aquí a considerar que, a dia d'avui, "tot allò que no es pugui expressar numèricament deixa d'existir", com sosté Byung-Chul, hi ha un tros que no és petit i que potser convindria matisar. Queda clar, en tot cas, que els internautes som bàsicament un número a l'eixam de les xarxes. Malament ho tindrem els de lletres.