Des de Sant Joan d'Alacant escric perquè encara puc fer-ho: Ara i ací treballe a l'IES Enric Valor del Campello, on no puc dir als meus alumnes que explique i parle català perquè ho tinc prohibit. No puc dir al meu país "valencià" perquè ho tinc prohibit. No puc escoltar Catalunya Ràdio des de l'ordinador del centre perquè la xarxa informàtica de la Generalitat [del Sud] ens ho impedeix (com si fóra una pàgina pornogràfica). No puc veure TV3 perquè està censurada. Però puc solidaritzar-me amb Sànchez Piñol, amb el jutge Vidal i amb els qui pateixen la repressió a la nostra cultura. I puc fer-ho des d'ací, el País Valencià i escrivint en català". Reprodueixo sencer el missatge de nàufrag d'Eduard Santamaria -enviat la setmana passada com a comentari al digital Vilaweb- perquè més clar no es pot explicar la vigència de la repressió i la censura espanyola contra la cultura catalana. Santamaria va escriure molts dies abans que Piñol hagi hagut de plegar de La Vanguardia. Santamaria i Piñol són víctimes de la mateixa opressió, la que es dóna per part de l'Espanya eterna i oficial arreu dels Països Catalans. Una Espanya repressiva i antidemocràtica.
