Correu, Correos!

Henry Ettinghausen. La Pera.

A la Pera i rodalies, després d'haver gaudit durant poc menys d'un segle dels immillorables serveis, com a carters, de quatre generacions de la família Bertran, des de Nadal tenim un règim imposat per Correos, el qual ha transformat la plaça permanent en un treball que s'ofereix només durant tres mesos. Sembla mentida!

Com pot ser que s'esperi que una persona aprengui una feina tan complicada i la deixi el mateix moment que la domini? A pagès, no és pas com a ciutat. Moltes cases de poble no porten ni número, i descobrir i ficar-se al cap com arribar a les masies és un repte impressionant. Aquests primers tres mesos del nou règim hem tingut com a carter un senyor encantador, atentíssim i molt pencaire. La setmana entrant el perdrem. Llavors li tocarà a una altra persona començar de ben nou a aprendre aquesta feina tan complicada. Correos s'hauria d'adonar que aquesta és una mala passada per als treballadors, i a la llarga degradarà greument el servei al públic.

La falta de professionalitat de Renfe

mireia bou roca. palamós.

Després de decidir sortir de la rutina en unes dates tan assenyalades com son les de Setmana Santa, vam escollir com a mitjà de transport la coneguda companyia RENFE Alta Velocitat, que en un principi, tot i tenir unes tarifes més altes, ofereix moltes "comoditats".

Per l'organització del viatge vam demanar informació a l'operadora d'atenció al client d'aquesta empresa, mostrant el nostre interès per la targeta jove, que oferia uns interessants descomptes.

Després d'una llarga i detallada conversa sobre el que volíem, indicant preus i dates dels bitllets que ens interessaven per saber si el descompte era aplicable, l'operador que ens va atendre ens va dir un Sí tan rotund que vam procedir a realitzar la compra.

La nostra sorpresa va ser en el moment de fer la reserva. El descompte de la targeta jove només era aplicable a la tarifa més cara, i no als preus que li havíem indicat prèviament a l'operador. En adonar-nos compte de que la informació rebuda per part de la companyia no era correcta i que ens havien volgut vendre un servei que ells mateixos sabien que no necessitàvem, vam procedir a anul·lar la compra via telemàtica, amb la gran sorpresa de que la web no ens ho va permetre el mateix dia de la compra. Després de moltes trucades i molts e-mails per posar-nos en contacte amb atenció al client de RENFE, el servei és pèssim. Ens passen de departament en departament sense arribar a solucionar un problema tan senzill com és el reembors de l'import de les targetes, que venint d'un error de l'operador que ens va atendre, considerem que és el mínim que pot fer la companyia per corregir el seu propi error.

A dia d'avui seguim a l'espera d'unes respostes que no arriben i d'uns diners que sentim que hem perdut per haver estat enganyats per una empresa tan seria com hauria de ser RENFE.

Que no sigui només una quimera

JOAN JANOHER I SADURNI. forallac

Voldria sentir-me amb la capacitat de transmetré més confiança al nostre poble: crec que l'esforç per aconseguir-ho no té la suficient empenta ni recepció del que és pretén orientar. Sóc conscient de que les opcions rellevants dels que escrivim a la premsa queden molt limitades com ha un exercici de comunicació. Però, vull dir amb molta claredat, que nosaltres, si formen part de la comparsa d'aquesta societat catalana, intentant de fer-los arribar missatges d'interès general. Som receptors de totes les manipulacions que vénen de Madrid, o de la majoria d'elles, que fulminen l'esperit dels ciutadans. Llavors: haurem de esforçar-nos a voler ser el país pel que tant ens costa defensar, dintre la seva extensa idiosincràsia. Tan difícil resulta entendre-ho? Exigim als polítics, el compromís del nostre estat propi, atès que tenen el suport majoritari de la voluntat de la seva gent, ja que aquesta, és l'única carta que està en joc, no afluixem, que se'ns trepitja.

Les actituds de pressió fiscal vingudes del Govern popular, per la seva àmplia majoria: no fan més que enfrontar el país, i les proves són prou aclaridores: On s'ha vist pretendre cobrar l'impost d'activitats a totes les societats i esportives que desenvolupem una tasca vital i sense cap lucre? Igualment: la supèrbia d'intentar recentralitzar els afers administratiusÉ No ens ho podem permetre, ni tampoc, adormir-nos en la quimera del país que tant hem somiat, i desitgem assolir.

Perquè cada vida importa

Enric Barrull Casals. Girona.

Després de la decisió del Govern Rajoy de no reformar la legislació vigent des de 2010 en matèria d'avortament, les associacions en defensa del dret a la vida han decidit mobilitzar-se de nou. Si la legislació espanyola reconeix l'avortament com un dret i deixa sense defensa legal i material els drets dels no nascuts, la societat civil té el dret i el deure de fer saber què pensa sobre això i quins són els mecanismes que està disposada a defensar en bé de les mares en situacions de risc i dels seus fills. Fruit de l'exercici d'aquest dret segueixo les dues grans manifestacions, al novembre i al març, portades a cap a Madrid. La segona el passat dissabte dia 14.