Cartes

Les segones voltes no sempre surten bé

Lluís Torner i Callicó. girona.

«Diumenge passat va ser una pena, / però el d´ahir fou una maltempsada,/ ningú s´esperava la gran derrota, / els play-off ens deixà a l´estacada. // Què li passà a l´equip del Girona,/ front d´aquesta derrota, que ha patit,/ tan bé que van anar, fora de casa,/ i que, al seu propi camp, hagin cedit?// No es tracta pas de cercar culpables,/ ni atribuir responsabilitats,/ diguem que han estat imponderables,/ i que la sort no els ha acompa­nyat.// En lloc d´estripar-se les vestidures,/ valorem tot allò que s´ha fet de bo,/ haver arribat fins aquesta altura,/ diu molt de la seva dedicació.// Tots els esports tenen aquestes coses,/ uns dies tot va bé i d´altres no tant,/ l´estat d´ànim gasta males jugades,/ i és el que sovint acaba passant.// Ben segur que l´afecció gironina,/ és refarà d´aquesta decepció,/ esperant que, a la propera lliga,/ l´equip els retorni la il·lusió.// Ànims Girona!»

No tot s´acaba talment com hom voldria, tant l´equip del Girona, com l´afecció i la mateixa ciutat, ho han de tenir clar; el mateix ha passat, aquests dies, en molts llocs, amb les eleccions municipals, esperaven una cosa i els n´ha sortit una altra, en algun cas ben inesperada. Però sempre s´ha de mantenir l´esperança, no?

Un problema de difícil solució

àngela ferrer i mató. girona.

Ara que s´acaben d´examinar de selectivitat tants i tants joves que són o haurien d´ésser l´esperança del nostre futur, penso que un problema tan quotidià com el que estan vivint molta gent gran en el seu dia a dia haurai pogut ésser una bona prova per mesurar no solament la capacitat intel·lectual de la nostra joventut sinó alhora conscienciar-los d´una problemàtica que segurament la seva pròpia joventut no s´ha plantejat. Es tractaria de quadrar les despeses d´una llar formada per una parella de jubilats que entre tots dos no arriben als mil euros al mes (cas real, i en puc donar fe). Caldria sumar: les factures d´aigua, llum, gas, telèfon, copagament de medecines (els grans en necessiten força i cal pagar a part pomades, col·liris, pasta de dents, tot tipus de gotes...) i és clar, cal que mengin sa, i tenir en compte que la gent gran no pot menjar segons què. Si a més han de pagar un lloguer (o els impostos per la vivenda) ja cal que s´escalfin el cap els que s´examinen que difícilment els sortiran els comptes. I ara que s´han fet tantes campanyes per escollir alcaldes, presidents de comunitats... no he sentit dir a cap d´ells que procurarien que els avis del seu poble, vila o ciutat tinguessin una vida digna com es mereixen i fossin atesos com cal. Clar! No es manifesten i si piulen ni cas els fa ningú.

L´ara desacreditat Rajoy va tenir la gran barra d´apujar les pensions un 0,5 per cent i encara se´n va vantar, el molt «cara». No creieu, estimats lectors que el/els estudiants que haguessin resolt el problema es mereixerien un deu?

Estem en una societat deshumanitzada que aboca una part important dels seus habitants i que ha aixecat el país en moments difícils, a una angoixa totalment immerescuda. Jo sí que votaria qui es preocupés d´aquest problema. Per ara no el sento esmentar a cap candidat!

Què en farem de les bicicletes

Joan Monturiol Danès. olot.

En aquest consistori, després d´aquestes eleccions, ha entrat nova gent, i potser que entre tots es comenci a posar ordre i seguretat. En mobilitat a la via pública, no entenc que durant tant de temps encara no s´hagi solucionat la qüestió de les bicicletes que transiten per les voreres i en direc­cions prohibides. Que consti que no tinc cap mania per aquest vehicles, però els que fan aquestes infraccions moltes vegades provoquen inseguretat als vianants, i no podem esperar que al final passi algun accident perquè alguns van trastocats a sobre la bicicleta.

A vegades hi ha algun policia municipal que no s´assabenta del que està passant per la via pública. Estic d´acord que és una tasca compromesa i feixuga, però els recomanaria a que aquesta feina la fessin millor.

Sr. Alcalde, estigui alerta, que m´he assabentat per alguns diaris que pot haver-hi canvis a l´Ajuntament, si hi ha entesa amb els partits. Com diu vostè, alguna cosa hem fet malament, i la xacra de les bicicletes n´és una, i fa temps que sento a parlar-ne, i ve de lluny, i no s´ha solucionat. No n´hi ha prou de dir-ho, el vianant el que vol són fets.