CINEMA A LA GRESCA

L'Ajuntament de Girona va anunciar que el mes de juliol hi hauria cinema a la fresca a la Devesa. No s'ha fet. La proposta va irritar els exhibidors de cinema que van considerar que era competència deslleial i l'alcalde Puigdemont es va fer enrere just el dia abans de la presentació oficial en roda de premsa.

La sinopsi: dos gironins amants del cinema van presentar a l'alcalde la proposta de projectar pel·lícules a la plaça de les Botxes precedides d'un concert, en el benentès que no serien d'estrena, en versió original i subtitulades en català i amb entrada gratuïta. A canvi rebrien una subvenció de deu mil euros per fer front a les despeses. Després de treballar-hi durant mesos, esquivant els bastons a les rodes dels exhibidors locals, van aconseguir una programació decent i una oferta musical variada. A més, van fer cartells, banderoles, una pàgina web... Sabent que la iniciativa no feia gràcia als exhibidors, els van oferir una part dels guanys que va ser rebutjada. Així fins que l'alcalde va atendre les pressions de les sales de cinema i va preferir deixar penjats els promotors, que ja havien fet front pel seu compte a la corresponent inversió sense rebre la subvenció promesa. Temps i diners perduts.

Les sales de cinema de Girona no tenen competència, ni lleial ni deslleial. Projecten pel·lícules d'estrena en locals còmodes i climatitzats i estan al dia de la darrera tecnologia en imatge i so. Si haguéssim d'escollir entre aquesta oferta i la d'una pel·lícula de l'any 1988 enmig dels arbres i a peu dret, la tria és ben senzilla. Però els exhibidors no ho veuen així. Ni l'alcalde, qui va donar el vistiplau a la proposta i després no va saber o no va voler defensar-la, en un exemple més de la confusió que pateix quan tracta d'entendre què és la iniciativa privada i què és la iniciativa pública, i quins són els límits entre una i altra.

Per fer-ho més esperpèntic, al darrer moment l'alcalde es va empescar una nova idea, qui sap si per acusar-los de no haver complert la seva obligació i així no haver de satisfer les despeses que havien contret els promotors. Va considerar a misses dites que la Devesa no era el lloc més adient i va proposar que les nits de cine es fessin d'un dia per l'altre al parc del Migdia, una alternativa inviable perquè allà hi ha d'altres grups de pressió i no hi havia prou temps per parlar-ne. Ja ho deia bé en Josep Quintanas fa uns dies en aquest mateix espai referint-se a l'alcalde: qui té el cap en massa llocs acaba per no tenir-lo enlloc.