Segueix-nos a les xarxes socials:

Digitalització, el problema de Telefónica

Si la societat moderna actual està realitzant una revolució cap a una economia postcapitalista, cap a una cultura amb valors diferents i cap a una política nova, tothom té clar que almenys hi ha uns pilars en què tot plegat s'ha de basar. Un és la digitalització, l'altre l'economia verda, i un altre podria ser la transparència pública i una governança més propera al ciutadà.

L'economia digital és, junt amb la globalització, una de les forces del canvi, un vector en l'economia i en la societat que empeny de manera important a fer les coses diferents, per tant, és un coneixement que cal establir com a prioritari per la nostra societat. L'economia digital ens està canviant la relació entre les persones, domina completament les compres de béns i serveis, modifica el consum de mitjans escrits, orals i visuals, transforma la producció industrial i elimina una quantitat enorme de llocs de treball alhora que permet crear-ne molts de nous. Però per poder-ne crear de nous, per poder beneficiar-se de noves activitats econòmiques derivades del seu ús, cal impulsar el coneixement digital, fer-lo extensiu a tota la societat, crear teixit econòmic en la tecnologia i facilitar la xarxa perquè arribi a tothom de manera assequible.

Al nostre país no fem gairebé res de tot això. El coneixement el tenim espatllat perquè no sabem resoldre l'ensenyament bàsic, amb la meitat d'alumnes que surten de l'ensenyament obligatori sense superar el currículum que haurien d'haver assolit i amb mestres i professors que es troben lluny de dominar les noves tecnologies. Sense potenciar la formació bàsica és impossible crear coneixement i, si tenim clar que els llocs de treball futurs passen per aquí, és urgent canviar la manera com ens enfrontem al fracàs escolar. Això vol dir dedicar molts més recursos que els que dediquem a ensenyament i fer-ho de forma diferent. També vol dir obrir un espai gran a la formació professional cap a les noves tecnologies de programació, xarxes, automatització, robotització... fent arribar als nois i als pares que el futur passa per aquí, que un jove que pensi ser un peó sense formació serà un adult pobre i un vell miserable.

Però el gran coll d'ampolla de la digitalització del país es diu Telefónica. Aquesta empresa és la culpable del fre que ha tingut el desplegament de la fibra òptica aquí quan va introduir la connexió ADSL utilitzant la mateixa connexió de coure. Així, la companyia va poder cobrar dues vegades la connexió a la xarxa, una per veu i la segona per dades, quan el servei de connexió era el mateix. Els ingressos que va obtenir li van servir per fer la gran expansió internacional en lloc d'invertir en el territori desplegant la fibra òptica. Això era quan va néixer internet abans del 1995 i encara estem igual.

La penetració digital és tan punyent que avui moltes empreses tenen un greu problema de modernització en la connexió a la xarxa de dades. Molts professionals, professors i gent de tota mena veuen les seves possibilitats limitades per la manca de connexió adequada i a preu raonable. La connexió empresarial de 300 Mbps de Telefónica s'ofereix a la seva web per 29,90 €/mes on hi ha cablejat urbà, però si l'empresa està fora del nucli urbà -com en el nostre cas, a uns 2km de la centraleta- l'oferta per 10 Mbps passa a ser de 865 €/mes i de 948 €/mes si la velocitat arriba a 100 Mbps, amb un mínim de permanència de 36 mesos, se suposa que per amortitzar el cable de fibra òptica des de la centraleta fins a l'empresa. Fa només dos anys aquesta oferta constava d'una quota d'alta de 26.353€ i una quota mensual de 5.035 €/mes per 10 Mbps o bé 8.078 €/mes per 100 Mbps.

Telefónica té la fibra òptica a totes les centraletes del territori i no en fa el desplegament perquè la vol tota per a ella, es resisteix a compartir la comercialització del servei amb altres operadores. Mentre forceja amb el ministeri durant anys per resoldre aquesta qüestió, el país continua emmanillat sense poder modernitzar la seva economia.

Per això és del tot necessari per al país que la primera política important que es faci per modernitzar l'economia sigui el desplegament de la fibra òptica, fent-la sense haver de passar per aquesta companyia, sigui nacionalitzant la fibra òptica... encara hi som a temps. Però el que no es pot permetre és perdre anys i anys esperant que la companyia líder del sector es decideixi a estendre la xarxa de fibra òptica per tot el país mentre els seus clients van perdent oportunitats en l'economia global.

La liberalització de la telefonia es va fer malament, creant un monstre dirigit per amics dels polítics que havia de tenir un pes important en el mercat mundial, a costa d'empobrir el territori espanyol per manca d'inversions i creant serveis que sovint enganyen la gent. S'ha creat un sector que és el que té més denúncies a consum, el que fa més trampes en la contractació, el que permet serveis d'estafa més fàcilment, el que factura doblement per la mateixa connexió, el que té el comptador lluny de l'usuari que no pot contrastar l'abast del seu consum... en fi, un monstre opac i abusiu que cal eliminar si es vol tenir futur.

L'economia global va massa ràpid perquè deixem passar aspectes com aquest sense resoldre. Estem davant un problema d'un oligopoli que domina el regulador i cal trencar aquesta dinàmica si es vol que l'economia es modernitzi en la direcció correcta.

Prem per veure més contingut per a tu