Els misteris de «Destino»

el Museu Familiar de Walt Disney, a San Francisco, acull una exposició dedicada a la relació del pare de Mickey Mouse i el pintor Salvador Dalí. La mostra aprofundeix en la creació del curt Destino, un projecte començat el 1946, però que es va interrompre aviat i no es va acabar fins al 2003.

L'exposició aporta noves dades sobre el film que van quedar descartades. Segons una versió dels guions que s'ha fet pública, Destino s'havia d'obrir amb un pròleg amb personatges reals, ambientat en un plató cinematogràfic ple d'objectes surrealistes. En aquest preàmbul, Dalí li explicava a un noi el significat d'aquells símbols i dels personatges que es veurien a continuació.

Per una vegada -Hollywood hi devia obligar-, el pintor usava un to contingut, força pedagògic i revelava a l'audiència algunes claus conceptuals de l'argument. Així, la mà foradada d'una estàtua, d'on sortia un exèrcit de formigues, simbolitzava els éssers humans que anaven a la recerca del seu camí vital, seguint les línies del palmell. Els rellotges tous, en canvi, es referien a la nostra percepció particular del temps: per a un enamorat, un minut d'espera s'allargava tant que podia semblar-li un miler d'anys.

La versió definitiva de Destino, completada a partir d'algunes de les idees del pintor, desplegava una colla espectacular d'icones i llocs comuns de la mitologia daliniana. Ara bé; interpretar què hi passava, això ja era una altra cosaÉ No s'hi entenia quasi res. Si hi haguessin incorporat les informacions del pròleg, potser s'hauria intuït millor què pretenia comunicar-nos l'artista.