Rajoy-Erdogan

Rajoy, expressió del tardofranquisme governant, tornarà a guanyar les eleccions. Amb el suport de Ciutadans. Comparteixo el que diu Suso del Toro en un article a Diario.es: «Los conozco, tengo edad para ello, son franquistas. No franquistas sociológicos o cosa por el estilo, lo son ideológicos y también de corazón». És el partit successor del fundat per set ministres franquistes, representant l'alta burocràcia d'Estat, poder financer, poder terratinent i corrents catòlics reaccionaris, Movimiento Nacional en ple, amb el suport de la Falange, passada per Esade, que és Ciutadans.

El qüestionament d'aquest règim secular només s'ha fet amb intensitat a Catalunya, on hi ha la convicció majoritària que és impossible modificar-lo i que la seva pervivència portarà immediatament greus conseqüències socials, econòmiques i culturals, començant pels territoris més marginats, que són els més productius: Catalunya, València i Balears. Aquesta insurrecció popular contra el tardofranquisme imperant només es pot sufocar, com va dir Margallo. I en la mesura que la ruptura de règim impossible a Espanya esdevé ruptura d'Estat a Catalunya, la casta hegemònica a Madrid retroalimenta el discurs que facilita l'hegemonia. Units per Espanya. Pacte per Espanya. I l'esquerra del règim, el PSOE, es troba bé, fent de mamporrero del franquisme dual. Guerra ja ha donat la recepta. Actuar com el 34: Govern de la Generalitat a la presó, Parlament dissolt, Presidència administrativa de la Generalitat suspesa; que llavors fou cedida al financer Ignasi Villalonga i ara podria ser per a Duran Lleida, Iceta, Fernández Díaz, Llanos de Luna. O directament al Oso del Madroño. Total, per fer el paper de virrei!

I en reflexionar aquest panorama, buscava altres referències. I se m'acudia la jugada d'Erdogan a Turquia. Ha aconseguit la majoria absoluta amb la bandera contra el secessionisme kurd, l'altra gran nació sense estat, amb la catalana, a l'entorn del Mediterrani. Ha fomentat el gihadisme, com ha intentat Fernández Díaz a Catalunya, per després colpejar l'independentisme kurd (o català). Kurds i catalans, els únics que, vinculant construcció d'un nou estat amb ruptura democràtica, representen de veritat una opció de canvi en profunditat, i per tant, d'estabilitat i pau a llarg termini, als dos extrems del Mediterrani. Erdogan s'ha revestit de nacionalista turc i ha usat l'Alcorà com a llibre de capçalera, interpretat pels ulemes a sou de l'Estat. Rajoy s'ha revestit de nacionalista espanyol amb la Constitució com a llibre de capçalera, interpretat pels ulemes del TC al dictat del PP.