Cartes

Va ser Europa qui va destruir, envair i devorar Àfrica enduent-se tot el que va poder. Són ara els europeus els qui rebutgen els africans que busquen, tan sols, unes millors condicions de vida. No eren ells els qui primer volien quedar-se amb el seu continent? Després de violar, esclavitzar i assassinar pobles enters, els europeus rebutgen, escupen i discriminen aquells qui viatgen milers de quilòmetres perdonant el que va passar, fugint de la misèria i la falta de recursos encara existent. La invasió no és africana sobre Europa, la invasió ja va ser fa anys; la dels blancs per aniquilar Àfrica sencera.

La Torre de BabelÀNGELA FERRER I MATÓ. Girona

Segons es pot llegir a la Bíblia, els homes amb el seu orgull volgueren edificar una torre que arribés fins el Cel. Però la volgueren fer tan alta que al final confongueren els llenguatges i l'hagueren de destruir. En l'actualitat passa quelcom semblant. En tecnologia s'ha volgut sofisticar tant i pretendre construir aparells amb tantes prestacions que al final el gran invent els ha explotat a les mans. Suposo que ja enteneu que parlo del Galaxy Note 7 i aquesta pretesa innovació està costant molts milions a la productora Samsung.

Una cosa semblant està passant en els partits que pretenen governar Espanya. El PSOE està immers en una gran confusió, talment la Torre de Babel, uns volen facilitar que governi Rajoy, ensutzat fins al cap de corrupció, i altres pensen que donar suport a aquest personatge no és ni tan sols moral. Mentrestant es barallen internament i poden acabar com acabà la famosa torre. El mateix PP està força desgavellat, encara que dissimulin, per culpa de com el cas Gürtel els està enfangant, crec que només i per dissimular fan treballar el Constitucional per imputar Catalunya i els seus parlamentaris, polítics, ajuntaments... tant se val tot el que fa tuf de català. També Babel arribà molt amunt però al final es va ensorrar.

Podem estar a l'espera de la desfeta que s'apropa. Qui serà el primer a caure?

Sense cap ni peusJordi Pausas. parís.

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, en una entrevista a la premsa, -segur i impertèrrit- va manifestar -entre altres disbarats- que "la cultura catalana sempre serà espanyolíssima". El conseller, que hauria de ser un bon coneixedor de la matèria, fa unes planxes com un cove i no para de fer el ridícul. En permetre l'entrega a Sixena del conjunt de peces propietat del MNAC, al·legà als mitjans de comunicació que ho feia ben convençut a causa "del seu mins valor artístic i el zero interès del museu del Palau Nacional per exposar-les, ja que les tenia totes als seus magatzems des de feia una pila d'anys". Les histriòniques aparicions del conseller són esperades amb delit pels periodistes, ja que esdevenen rocambolesques, abracadabrants, insignificants, gratuïtes i delirants. I sense cap ni peus...

Gaudí, encaraEulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.

Un regidor ha qualificat la basílica de la Sagrada Família d'una me?na de mona de pasqua gegant. Si ho mirem bé, però, quin gran monument no pot ser qualificat com a tal? La Torre Eiffel no és una argamassa de ferros vells? Molt criticada en el seu moment, va ser derruïda i tornada a fer quan van veure l'error comès. Al Monument Nacional a Víctor Manuel II de Roma molts li diuen el "pastís de noces o de nata"; una construcció immensa de marbre blanc que no agradava a la seva època. Per sort, grans artistes han fet moltes "mones de pasqua" que han de perdurar molt de temps.

El regidor ha continuat declarant que el que està en contra de Gaudí és fer aquesta mona de pasqua. Crec que és tot el contrari: el seu projecte era fer un temple de culte i ell mateix sabia que el grans temples religiosos es comencen en un temps concret i s'acaben en un altre temps, que a la majoria de les ocasions pot durar segles. En temps de Gaudí les seves obres no agradaven en general als contemporanis. Ara s'admiren mundialment. Potser ara no agradi la continuació de la Sagrada Família a alguns, però en un futur qui pot predir que no s'admirarà l'obra acabada i més d'algú recordarà com n'hi va haver, de detractors, com n'hi va haver al seu moment de la Casa Milà.

Potser aquest regidor quan vegi tota l'obra acabada passa de ser detractor de la continuació a admirar el resultat final. Haurem d'esperar que s'acabi per saber-ho.