Lloguers

Després de l'explosió de la bombolla immobiliària, es va crear un consens que tenir habitatge en propietat no era tan bo com es pensava. Que, fent càlculs, sortia millor tenir-lo de lloguer; com passava majoritàriament en alguns països del nord d'Europa. Com en tot, es tracta d'equlibris i decisions financeres. Sempre s'ha considerat que l'ideal per comprar habitatge el millor és poder fer una paga i senyal important fruit d'estalvis i no hipotecar per més del 60% del preu de compra. Per descomptat, la hipoteca mensual que es pagui mai hauria de superar el 30% dels ingresos bruts familiars. En els moments de bogeria, es van arribar a donar hipoteques per més del 100% i que representaven el 50% dels ingresos bruts. D'aquelles males decisions de control de riscos per part d'entitats financeres i de particulars, van venir tots els mals. Ara resulta que, a causa de la demanda de lloguer, els preus han pujat en molts llocs i es comença a demanar que es reguli. Hi ha qui es queixa que, acabat el seu contracte, ha d'anar a viure a un altre barri perque li pugen molt el preu. A casa nostra, el parc de lloguer -i jo he viscut de lloguer molts anys a Nova York, Buenos Aires, Madrid i Barcelona- no és suficient i és de mala qualitat en general. Les lleis no afavoreixen ni el propietari, a causa que és molt complicat que et marxi algú que no et paga, ni a qui lloga, ja que moltes vegades es troba un mercat de pisos en molt males condicions i sorpreses de darrera hora -en dono testimoni-. Per aquesta raó els propietaris només lloguen amb qui tenen confiança i coneixen. Regular només té sentit facilitant que augmenti l'oferta, no intentat manipular els preus.