Diferents, però també iguals

La revolució feminista va ser una de les més importants del segle XX, sobretot perquè va denunciar 5.000 anys de masclisme irredempt. La nostra civilització ha donat sempre a la dona un paper social totalment secundari, de tal forma que, avui, molts homes encara no s´adonen de la realitat (que els afavoreix substancialment). Tradicionalment, la participació de la dona en papers socials rellevants es feia sempre d´amagat o era atribuïda oficialment a un home. Fins que, el segle passat, algunes dones van aconseguir, si més no parcialment, trencar la imatge d´éssers de menor vàlua, ciutadans de segona categoria o concubines eficients, i van participar en els rols socials.

Malauradament, en els darrers anys del segle, el consumisme va descobrir un nou «eldorado»: el sexe. I les dones van retornar al seu paper ancestral. Abans, acollidora del líquid seminal; ara, somni del desig masculí, proporcionat pel capitalisme més barat, i convertides en mers objectes de consum per la indústria del sexe. Un altre cop, retornaven a l´origen. Abans, per tenir fills; ara, per donar plaer a l´home, es convertien en objectes transaccionals. El cinema explotava el paper de la «dona que dona plaer», i convertia l´aparent paper bucòlic del sexe en una autèntica indústria. Sense cap escrúpol. Les feministes, tot i l´embranzida dels primers anys, perdien una batalla important: havien aconseguit situar la dona a la Universitat, a la política, a molts rols exclusius dels homes, però no van poder -o saber- atorgar-li també en aquest àmbit en el veritable rol que li correspon: que també en el sexe som iguals; cadascú en el seu paper, però iguals. Falta conscienciació.