La revolució feminista va ser una de les més importants del segle XX, sobretot perquè va denunciar 5.000 anys de masclisme irredempt. La nostra civilització ha donat sempre a la dona un paper social totalment secundari, de tal forma que, avui, molts homes encara no s´adonen de la realitat (que els afavoreix substancialment). Tradicionalment, la participació de la dona en papers socials rellevants es feia sempre d´amagat o era atribuïda oficialment a un home. Fins que, el segle passat, algunes dones van aconseguir, si més no parcialment, trencar la imatge d´éssers de menor vàlua, ciutadans de segona categoria o concubines eficients, i van participar en els rols socials.
Malauradament, en els darrers anys del segle, el consumisme va descobrir un nou «eldorado»: el sexe. I les dones van retornar al seu paper ancestral. Abans, acollidora del líquid seminal; ara, somni del desig masculí, proporcionat pel capitalisme més barat, i convertides en mers objectes de consum per la indústria del sexe. Un altre cop, retornaven a l´origen. Abans, per tenir fills; ara, per donar plaer a l´home, es convertien en objectes transaccionals. El cinema explotava el paper de la «dona que dona plaer», i convertia l´aparent paper bucòlic del sexe en una autèntica indústria. Sense cap escrúpol. Les feministes, tot i l´embranzida dels primers anys, perdien una batalla important: havien aconseguit situar la dona a la Universitat, a la política, a molts rols exclusius dels homes, però no van poder -o saber- atorgar-li també en aquest àmbit en el veritable rol que li correspon: que també en el sexe som iguals; cadascú en el seu paper, però iguals. Falta conscienciació.
