Cartes

Tornem al franquisme?

JOSEP MARIA BOSCH girona

Estem en un moment convuls de la nostra història, però, de la mateixa manera que la part catalana ha tingut una mà esquer­ra i un enginy especial, la part espanyola no para de «ficar la pota», actuació rere actuació. És evident que es tracta d´una lluita desigual en que la part «idealista» corre el risc d´ésser atropellada per la part «fonamentalista». M´explicaré:

Després de molts anys en què Catalunya ha estat menyspreada i menystinguda per «l´Estat»€ recordem-ho: xiringuitos per votar contra Catalunya, portar l´Estatut al Constitucional, quan els de València i Andalusia eren molt semblants, escanyar la sortida ferroviària al Port de Barcelona, «caotitzar» l´aeroport del Prat, no saber què fer amb rodalies Barcelona, trenta anys de retard en el desdoblament de la N-II i, el que es més greu, emprar diners d´Europa, dedicats al corredor mediterrani, per invertir-los a Madrid i construir trens que anaven al país de l´aniràs i no en tornaràs.

I no parlaré de corruPPció, perquè està en els mateixos gens del PPartit € la imputació, avui, de tot un Ruiz Gallardón, malgrat les maniobres del jutge Moix, en són tot un exemple.

I aquesta gent tan corrupta vol donar-nos lliçons als catalans? Però què s´han cregut? Jo, que per la meva edat, vaig viure el franquisme€ i el vaig viure d´estudiant a Madrid, els puc assegurar que el que està fent Rajoy i la Guàrdia Civil, avui, atacs contra la llibertat d´expressió, el dret de reunió, etc, etc. és exactament igual al que feia el dictador genocida el 1972. Es més, llavors eren uns criminals, ara fan el ridícul assetjant impremptes i sales de reunió.

Espero que torni la sensatesa als governants espanyols. No vull pas dir amb això que tot el que es fa a Catalunya sigui modèlic, ni molt menys. Però, una vegada es descarreguin dels corruPPtes, seria bo que pensessin que estem al segle XXI. Tothom està pendent de Madrid i s´està fent un tip de riure de debò, amb els Méndez de Vigo, de Cospedal, Maroto, Casado, Zoido, Camacho, Albiol, etc, etc. i tots els seus «llepaculs» als mitjans de «La Caverna». Com poden ésser tan irresponsables? Com poden ésser tan ingenus?

Pere, «Peret»...

Dolors Cabratosa Teixidor i tots els veïns del teu «Barri» SALT

Molts i molts anys de gran ­veïnatge -portes obertes a tothom-, persona de coratge, optimista, emprenedor... amb records llu­nyans d´aquella primera festa on vàrem conèixer la teva estimada Fina... Pere, avui dia 13 de se­tem­bre, quietament, amb un aire que escampa la pau en els cors, ens has deixat -sense fer remor- «plantats»... com en els manerons dels teus horts, o com en les caixes del florent planter de la teva era! Te n´has anat a la vida de Déu en qui ben confiaves amb aquesta teva expressió «Fiins que Déu vulgui!» i ets la persona qui, probablement, ha assistit a més comiats de final de vida: agafaves el teu cotxe i, ben ple, feies via cap allà on fos del nostre petit-gran país. Tenim el record de moltes vivències al voltant d´aquesta immensa era de Can Maret, on hem ballat, menjat, rigut, cantat, compartit... aquest any també, tot i que la salut feia figa... vares voler que «€el tiempo pasará...». No et descuidaves de felicitar els veïns en la seva onomàstica i t´acomiadaves amb «adeu-siau i fins Nadal». I les visites a la mare centenària: t´asseies i començaves el reguitzell d´acudits que enxarxaves un dar­rere l´altra i, entremig de cadascun, esclafies amb aquella rialla tan personal, tan característica, ben sonora, però sense estridències. Eres un pou de saviesa popular, coneixies totes les vides d´abans del teu estimat i sempre honorat poble de Salt. I, nosaltres els veïns, no badem i mantindrem en els nostres cors la vida d´un home savi, un home bo, un primer i segon pare, un avi gros -de categoria superior- un veï amb majúscula...

Pere, «Peret»... «quan arribis a dalt la carena...»