Tornem al franquisme?
JOSEP MARIA BOSCH girona
Estem en un moment convuls de la nostra història, però, de la mateixa manera que la part catalana ha tingut una mà esquerra i un enginy especial, la part espanyola no para de «ficar la pota», actuació rere actuació. És evident que es tracta d´una lluita desigual en que la part «idealista» corre el risc d´ésser atropellada per la part «fonamentalista». M´explicaré:
Després de molts anys en què Catalunya ha estat menyspreada i menystinguda per «l´Estat»€ recordem-ho: xiringuitos per votar contra Catalunya, portar l´Estatut al Constitucional, quan els de València i Andalusia eren molt semblants, escanyar la sortida ferroviària al Port de Barcelona, «caotitzar» l´aeroport del Prat, no saber què fer amb rodalies Barcelona, trenta anys de retard en el desdoblament de la N-II i, el que es més greu, emprar diners d´Europa, dedicats al corredor mediterrani, per invertir-los a Madrid i construir trens que anaven al país de l´aniràs i no en tornaràs.
I no parlaré de corruPPció, perquè està en els mateixos gens del PPartit € la imputació, avui, de tot un Ruiz Gallardón, malgrat les maniobres del jutge Moix, en són tot un exemple.
I aquesta gent tan corrupta vol donar-nos lliçons als catalans? Però què s´han cregut? Jo, que per la meva edat, vaig viure el franquisme€ i el vaig viure d´estudiant a Madrid, els puc assegurar que el que està fent Rajoy i la Guàrdia Civil, avui, atacs contra la llibertat d´expressió, el dret de reunió, etc, etc. és exactament igual al que feia el dictador genocida el 1972. Es més, llavors eren uns criminals, ara fan el ridícul assetjant impremptes i sales de reunió.
Espero que torni la sensatesa als governants espanyols. No vull pas dir amb això que tot el que es fa a Catalunya sigui modèlic, ni molt menys. Però, una vegada es descarreguin dels corruPPtes, seria bo que pensessin que estem al segle XXI. Tothom està pendent de Madrid i s´està fent un tip de riure de debò, amb els Méndez de Vigo, de Cospedal, Maroto, Casado, Zoido, Camacho, Albiol, etc, etc. i tots els seus «llepaculs» als mitjans de «La Caverna». Com poden ésser tan irresponsables? Com poden ésser tan ingenus?
Pere, «Peret»...
Dolors Cabratosa Teixidor i tots els veïns del teu «Barri» SALT
Molts i molts anys de gran veïnatge -portes obertes a tothom-, persona de coratge, optimista, emprenedor... amb records llunyans d´aquella primera festa on vàrem conèixer la teva estimada Fina... Pere, avui dia 13 de setembre, quietament, amb un aire que escampa la pau en els cors, ens has deixat -sense fer remor- «plantats»... com en els manerons dels teus horts, o com en les caixes del florent planter de la teva era! Te n´has anat a la vida de Déu en qui ben confiaves amb aquesta teva expressió «Fiins que Déu vulgui!» i ets la persona qui, probablement, ha assistit a més comiats de final de vida: agafaves el teu cotxe i, ben ple, feies via cap allà on fos del nostre petit-gran país. Tenim el record de moltes vivències al voltant d´aquesta immensa era de Can Maret, on hem ballat, menjat, rigut, cantat, compartit... aquest any també, tot i que la salut feia figa... vares voler que «€el tiempo pasará...». No et descuidaves de felicitar els veïns en la seva onomàstica i t´acomiadaves amb «adeu-siau i fins Nadal». I les visites a la mare centenària: t´asseies i començaves el reguitzell d´acudits que enxarxaves un darrere l´altra i, entremig de cadascun, esclafies amb aquella rialla tan personal, tan característica, ben sonora, però sense estridències. Eres un pou de saviesa popular, coneixies totes les vides d´abans del teu estimat i sempre honorat poble de Salt. I, nosaltres els veïns, no badem i mantindrem en els nostres cors la vida d´un home savi, un home bo, un primer i segon pare, un avi gros -de categoria superior- un veï amb majúscula...
Pere, «Peret»... «quan arribis a dalt la carena...»
