La sang no és opinable

A la vida hi ha moltes coses opinables. Com a polític, com a periodista, com a ciutadà, pots estar a favor o en contra de la independència. Pots sentir-te català, espanyol, ambdues coses, europeu, apàtrida. Pots mirar-te el procés sobiranista de Catalunya amb entusiasme, preocupació, condescendència, estupor, escepticisme, alegria o reticència. Pots dubtar de la seva legitimitat, de qui hi ha al capdavant, de com s´ha dirigit o de com acabarà. Pots desconfiar dels polítics, dels tertulians i dels mitjans de comunicació. Pots desitjar que tot això no hagués començat mai, o que ho hagués fet molt abans, o que hi hagués hagut més diàleg. Tot això és opinable en un país on, afortunadament, encara tenim llibertat d´expressió.

Però els cops de porra, la sang, les empentes, el terror i la violència policial absolutament desproporcionada de diumenge passat contra milers de ciutadans no són opinables. És impossible ignorar que això va succeir, i més en l´era de les xarxes socials, on els vídeos i les fotografies corren com la pólvora. Minimitzar i invisibilitzar les víctimes de diumenge, acusar-les d´exagerar i magnificar només les ferides dels cossos policials, no és opinar. És mentir. I n´hi ha que intenten repetir una mentida mil cops a veure si es converteix en veritat. Benvinguts a l´era de la postveritat. Ignorar, negar o justificar aquesta violència, a més, és miserable.