Els somnis del nàufrag

Molts lectors de la meva quinta ens vam cruspir, de petits, Robinson Crusoe. Formava part d'un lot de joies literàries juvenils, que també incloïa títols de Dumas, Salgari, Verne o Twain. Avui, aquests llibres no són gaire atractius per a la mainada. Per què els nens han de recórrer a Verne, quan poden emular les descobertes de Phileas Fogg amb Google Earth?

A Vicenç Pagès, és clar, aquest argument no el convenceria ni un gram. Ja fa uns anys, va reivindicar aquests escriptors a l'assaig De Robinson Crusoe a Peter Pan, on reivindicava que els nanos llegissin uns textos que s'han convertit en clàssics. Sobre el llibre de Defoe, apuntava: «s'interessa molt pels aspectes materials i pels religiosos: no és exagerat sostenir que el lector ideal és un cristià interessat en l'enginyeria». Pam!

Ara, Pagès s'ha decidit a reformular el mite de Robinson. I ho ha fet a través d'un nàufrag urbà desconcertant. Un carter guillat, anomenat H, incapaç d'adaptar-se al món que l'envolta. En comptes d'explorar una franja costanera inhòspita, H prefereix endinsar-se per les cambres de la casa dels veïns.

Robinson és una nouvelle intrigant i vigorosa, parenta dels magnífics contes estranys que ja ens ha regalat Pagès. Ajagut en un llit articulat, H viu reconfortat per l'activitat imparable de la seva imaginació. El seu cap crea sense parar situacions fictícies que l'aïllen del món i el tranquil·litzen. Gràcies a això, H combat la solitud sense haver de recórrer a mòbils, tauletes o pantalles de plasma.