Eugenio! Gran Eugenio! Ens va deixar als 59 anys, en fa ja disset. La gent el recorda. Molt. Això és formidable. No li passa a la majoria de personatges, tot i que hagin fet alguna cosa prou notable a la vida. Hi ha una dita castellana de?nitiva: «El muerto al hoyo y el vivo al bollo». Però amb Eugenio no passa. Això ha de ser una gran alegria per a la família i els seus amics. Qui no té un acudit preferit d´Eugenio? Qui no s´atreveix a imitar la seva característica veu? A una persona de vint anys li preguntes per l´Eugenio o li poses un vídeo de Youtube amb un acudit i el reconeix amb facilitat.
La popularitat d´Eugenio no va ser progressiva sinó absolutament explosiva i vertiginosa. En setmanes, va passar de cobrar 10.000 pessetes per una actuació a tenir un caixet de mig milió. De fer-ho a un pub amb una dotzena de persones a omplir una discoteca amb 2.000. Ho recull perfectament el documental sobre la vida d´Eugenio fet per Jordi Rovira i Xavier Baig, estrenat aquesta setmana al festival Doc de Barcelona i que és el documental més vist de l´any a la plataforma independent Filmin. Gerard Jofre, el ?ll d´Eugenio, posa en marxa de nou les actuacions de Reeugenio, un fantàstic imitador de l´humorista tots els divendres al Capitol de la rambla barcelonina. Finalment, Jordi Basté, divendres passat, va fer el programa des del Poliorama amb públic i Eugenio com a tema. Tertulians i convidats vam pujar a l´escenari, asseguts al tamboret, davant del focus, la beguda i la cigarreta. Cadascú va explicar el seu acudit preferit. Jo en vaig explicar quatre i perquè em van aturar. Tots curts. Imitar e?cientment Eugenio és molt difícil, però fer-ho amb un acudit llarg és gairebé missió impossible.
Davant la temptació repetitiva de titular el llibre amb un retòric «Sabe aquel que diu...» amb el qual Eugenio encetava cada acudit, he pensat una frase mítica d´un dels acudits més formidables: «Tito, cap a Igualada». Per cert, màgia de la ràdio: en ple directe, Jordi Basté rep un missatge d´un oient, el ?ll de Tito, un músic que tocava als mateixos llocs que Eugenio. L´acudit és tot un missatge entre els dos i la llegendària vocació noctàmbula dels artistes. Ens hem de situar en aquell ambient dels pubs de Barcelona on comencen a cantar el duet format per Eugenio i la seva dona Conchita Alcaide, de la qual es va enamorar un dia que va entrar a comprar tabac a un bar del carrer Marina. Eugenio passa d´explicar acudits com a broma entre cançó i cançó a fer-ho ja com a humorista al Sausalito, un pub del carrer Teodora Lamadrid que era seu. Aviat comença un fenomen boca/orella per Barcelona. Jo mateix volia veure´l quan vivia i estudiava a la ciutat comtal. Era 1978. Cues al carrer. Una nit vaig aconseguir veure i escoltar un tipus alt amb barba, camisa negra, penjolls, cara de funeral, fumant, amb una insòlita entonació de veu en castellà però amb catalanades. La gent reia de les pauses, silencis o les calades a la cigarreta! Al 1979 edita una casset de la qual se´n venen un milió de còpies i moltes més de pirates als bars de carreteres. També surt a TVE. Tot passa en pocs mesos i el drama és que són exactament els mateixos en els quals la seva dona, a la qui deu la seva carrera artística, emmalalteix i mor. Un fet que Eugenio no accepta i el fa caure en un procés depressiu que mai l´abandona i abona la confusió de la persona i el personatge a través de la seva tristor. Els autors del documental han tingut l´amabilitat d´enviar-me la còpia d´una entrevista que li vaig fer a Eugenio en aquest diari el dimecres 23 de setembre de 1981 (malgrat que per una divertida errada apareix publicat 1891!). Jo era un vailet de 21 anys a qui un grup de gent a qui sempre els ho agrairé, em van fer la con?ança d´escriure. En Pere Parals, fundador del König, bon amic dels dos, la va facilitar tot fent un vermut al seu pub James Dean, a la gran via gironina. Dos anys després, al setembre de 1983, ens retrobàrem a la Corunya. Només dir que és un dels cinc cops de la meva vida que més he begut (scotch whisky). Al migdia següent, en plena desfeta, sonava el telèfon de la meva habitació de l´hotel Atlántico i de la recepció em deien que Eugenio preguntava si jo volia baixar al bar a fer un cafè: «Imposible. Díganle a don Eugenio que estoy muerto».
