la majoria dels hotels amb encant tenen encant perquè no poden tenir una altra cosa. Jo acostumo a preferir els de quatre o cinc estrelles. Si són còmodes, l´encant el poso jo. Vaig estar fa poc en un hotel amb encant la recepció del qual media mig metre quadrat o així. Ja sé que un no dorm a la recepció, però de vegades necessita un lloc per estirar les cames o escriure un article, posem per cas. Els articles, a les habitacions amb encant, es neguen a ser escrits, ja sigui per les estretors, ja per la falta d´una taula amb les proporcions adequades. Els articles són molt seus. Tenen, com nosaltres, les seves rareses. Com diguin que no, no hi ha manera de tirar-los endavant. Alguns escriptors, quan l´article no surt, es culpen a si mateixos. Pensen que estan maldestres perquè han menjat o han begut massa. Els escriptors són molt donats a fer-se responsables d´assumptes en els quals no pinten res.
Un d´aquests assumptes és el dels articles que es neguen a néixer. Són aquí mateix. Els veus la coroneta com a un bebè a punt de venir a aquest gos món, però s´entesten a no sortir. Per posar un exemple: encara no ha nascut un bon article sobre la vida i miracles de Zaplana, un aventurer que va trobar refugi en el govern d´Aznar després d´haver plomat la Comunitat Valenciana, i que va rebre asil polític (i econòmic) a Telefónica després d´haver deixat mig morta la cartera de Treball. Quina ironia, per cert, la d´encarregar-li aquest ministeri! Aquest article, el de les entremaliadures de Zaplana, no està disposat a venir a aquest món. L´hauria escrit jo de no haver caigut en un hotel amb encant, on no es donen les condicions higièniques per atendre un part d´alt risc.
I parlem d´escriure per no parlar de llegir. No hi ha watts suficients, sumant els de tot l´establiment, per il·luminar les pàgines d´una novel·la, no diguem les d´un diari. La majoria dels hotels amb encant estan en contra de la lectura. De manera que finalment m´estiro al llit, amb les mans sota del clatell, i intento imaginar què passa pel cap de Zaplana, que potser estigui estirat, com jo, sobre el catre d´una cel·la de dimensions semblants a les de la meva encantadora habitació.
