Ja fa uns quants anys que la independència de Catalunya, (el tema) ven. Des de l'estiu passat és portada a la premsa escrita. En la versió audiovisual, igual. Només cal veure les audiències de programes com ara Preguntes freqüents o Més324. Això no passa només a Catalunya, també a l'Estat espanyol «el tema» ha tingut un protagonisme inaudit.
Amb els llibres ha passat el mateix i n'hi ha, lògicament, de moltes menes: documentals, testimonials, periodístics, d'opinió personal, de pensament, d'anàlisi històrica, fotogràfics, oportuns, oportunistes i fins d'autoajuda. Hem començat el segle altament polititzats i la gent volem saber què ha passat, per què i, sobretot, què passarà. El nou homenatge a Catalunya, de Vicent Partal, sembla destinat a un públic que necessita que li aixequin la moral.
«Tumulto» (la bullanga vista des de Madrid -govern-) és un conjunt de «meditacions sobre l'octubre català (2017)», escrites per Enric Ucelay-Da Cal, Plàcid Garcia-Planas i sobretot, per Arnau Gonzàlez Vilalta, que és l'autor de la majoria dels textos. Tots tres punts de vista són molt interessants i diferents i estan escrits en calent. Ucelay-Da Cal s'ho mira una mica des de fora, des d'un «punt d'autisme» que l'allunyen de la presència massiva de gent al carrer. Tots els referents històrics amb què relaciona allò que viu són pertinents. Garcia-Planas hi aporta unes quantes anècdotes de la seva experiència com a reporter de guerra. Significatives. De les que et queden a dins. I Gonzàlez Vilalta ens ofereix un relat molt coral perquè, en les ànsies de conèixer les opinions dels altres, d'obtenir-ne alguna certesa, desplega una ingent correspondència amb diplomàtics i historiadors d'arreu. Tumulto conté algunes claus que els catalans dolentots i rebecs que volem la independència hauríem de tenir presents.
