Facebook i les properes municipals

Eleccions presidencials nord-americanes del 2016. Enfrontament entre Hillary Clinton i Donald Trump. Es produeix un fet rellevant.

Mai en la història nord-americana moderna la gran majoria dels principals mitjans de comunicació s'havien pronunciat a favor d'un dels candidats en unes eleccions presidencials. En aquest cas, apostant per Hillary Clinton. Normalment, hi havia divisió entre els mitjans. En aquest cas, no. Tots aposten per Clinton. El darrer exemple d'aquest fenomen segurament va ser l'aposta dels principals mitjans per Lyndon B. Johnson davant de Barry Goldwater el 1964. Òbviament, el mapa mediàtic dels anys seixanta no té res a veure amb el del 2016.

Però, a més, passa una altra cosa que segur que no havia passat mai i que marca un abans i un després en la relació entre el primer i el quart poder. I és que tot i l'aposta unànime pels grans mitjans generadors de l'opinió pública per la candidata Clinton, acaba guanyant l'altre. Va ser una derrota dels grans mitjans de comunicació. I la constatació de la seva pèrdua d'influència en les societats actuals. Premsa, ràdio i televisió.

Després de la victòria de Trump, es va demanar als seus votant com s'havien informat sobre la campanya i la resposta va sorpendre més d'un. El principal mitjà a través del qual s'informaven de política i, per tant, decidien el seu vot, havia estat Facebook.

D'aquí la importància de les fake news en aquelles eleccions i la seva difusió. Sense el pes de Facebook, no s'entén la victòria de Trump.

Tot i el pes de les xarxes socials, el paper dels mitjans tradicionals és imprescindible per generar el clima electoral que es requereix en una confrontació electoral. Només així s'entén que a casa nostra, la participació en unes eleccions generals i en les dues darreres catalanes sigui tan alta. Tots els mitjans segueixen la campanya, en parlen en molts dels seus programes i, per tant, es genera el clima electoral. Històricament es pensava que a casa nostra existia el vot dual en funció del tipus d'elecció i que l'electorat votava més en aquelles eleccions que considerava més importants. Això no és ben bé així. El factor determinant són els mitjans, els que creen el clima electoral. Quan, en dues vegades, els mitjans catalans i espanyols han fet seguiment intens de la campanya catalana, la participació ha batut rècords.

Què té a veure això amb Facebook i les eleccions municipals? Doncs que després de la crisi que han patit els mitjans de comunicació tradicional en els darrers anys, l'ecosistema comunicatiu que hi havia a la majoria de les nostres ciutats ha saltat pels aires. Molta premsa escrita ha desaparegut o ha perdut pes -per sort el diari en el qual escric aquest article és una exepció- i la majoria de mitjans tradicionals local -ràdio i televisió- o bé informen poc de política local o bé tenen un pes relatiu a l'hora de configurar l'opinió pública del nostre municipi, per la poca audiència que tenen. D'aquí s'explica que la participació en unes eleccions municipals sempre és baixa -llevat dels micropobles, on tothom ho sap tot- ja que la musculatura dels mitjans locals és incapaç de generar el clima electoral necessari. I amb prou feines s'arriba a un 50% de participació. Molta gent no segueix l'actualitat local i només s'informa per mitjans nacionals on no es parla de la política local. Com a molt es parla de política en el cas de Barcelona i prou.

Davant d'aquest escenari, que no és ben bé nou però sí que s'ha intensificat, emergeix, igual que a les eleccions americanes del 2016, un factor nou: Facebook. Aquesta xarxa social serà clau en les properes eleccions locals, ja que és l'única que ha estat capaç de penetrar en totes les franges d'edat i, sobretot, on són presents els «primitius digitals». És a dir, els que no estan a gaires xarxes i es connecten només a Facebook i utilitzen Whatsapp. Em refereixo a molta gent gran i gent poc connectada.

Facebook és la finestra a través de la qual veu el món molta gent que no té gaires més finestres que la televisió, la ràdio o la premsa. És sens dubte a Facebook on es parlarà més de política local i on es farà més seguiment de la campanya del nostre municipi. A través dels partits i a través dels ciutadans.

També es parla de política local a Twitter o a altres xarxes socials però el seu grau de penetració a les nostres ciutats és molt menor. D'aquí la importància de Facebook en la victòria de Trump. No és el canal en si, sinó el fet que és en aquest canal on hi ha més potencials votants.

La propera campanya electoral es decidirà a Facebook i l'opinió pública del nostre municipi es generarà als mitjans tradicionals però serà ampliada a Facebook. Així que per primera vegada a casa nostra les eleccions locals, per absència d'un ecosistema mediàtic suficient per influir en la majoria de l'opinió pública de cadascun dels municipis, aquesta es configuarà a la principal xarxa social i seran aquestes, les xarxes socials, les que decideixin les eleccions en molts municipis. Sobretot, en aquells municipis on les coses no acabin d'anar bé. Falta menys d'un any per viure-ho, veure-ho i poder-ho comprovar.