Cartes

Ignasi Soberano Martinez Girona

El meu fill el proper curs escolar ha de cursar primer de Batxillerat a Girona.

Vam triar de primera opció l´institut Carles Rahola, en el qual s´oferien 10 places, les quals sorprenentment van ser assignades a alumnes de fora de Girona.

Vam trucar a Inspecció d´Ensenyament a Girona, des d´on van informar-nos que a Girona la demanda de places era molt superior a l´oferta disponible i ens aconsellaven que busquéssim places vacants a instituts de fora de Girona, concretament a Banyoles, Blanes o Sant Feliu de Guíxols.

De les visites als diferents instituts, hem pogut saber que a hores d´ara, hi ha uns 100 alumnes sense plaça en llistes d´espera, en espera que des d´Ensenyament es prengui alguna mesura.

És discriminatori que alumnes de Girona hagin de cursar estudis fora de la ciutat per manca de places, mentre que alumnes de fora de la ciutat puguin realizar els seus estudis a la ciutat.

A Girona ciutat existeix actualment una problemàtica escolar amb les ofertes d´escolarització pública de primer de Batxillerat.

S´ha perdut l´essència de les Havaneres

TERESA BOFILL BOERA PALAFRUGELL

Soc veïna de Palafrugell. Hem viscut les Havaneres des del principi. Ara, però, ja no hi podem anar. No hi cabem! Les vam veure per la tele. Em sap greu! Han perdut l´essència!

Per definició, l´havanera era un català que havia anat a fer «les Amèriques» i que tornava a casa, amb més o menys fortuna, i havia deixat un amor allà. La cançó era la tristor que sentia, amb un ritme carecterístic.

Dissabte no en vaig sentir cap d´havanera. Eren cançons melòdiques amb diversos temes.

Em sap molt greu que s´hagi perdut l´essència de les Havaneres per la comercialització i la popularitat del concert.

Preguntes

que un es fa

Xavier Serra Besalú GIRONA

n És possible -es pregunten alguns- que la Sáenz de Santamaria (Valladolid, 1971) només ara, el 10 de juliol 2018, parli públicament i sense cap vergonya d´un «apartheid» a la nostra estimada terra perquè allò del nazisme els pot esquitxar i perquè les pobres terres de Sud-àfrica els agafen més lluny? Què en pensaria Nelson Mandela (1918-2013) si la sentís?

Els caldria més imaginació, i una mica de veritat, no? O, definitivament, l´ètica i la realitat no compta ja en política? Per què calumnien i exciten les passions més menyspreables?

En quin món al·lucinogen volen viure?

No amb humilitat, tampoc pintura

de guerra

JOAN JANOHER I SADURNÍ VULPELLAC

Aquest és el tarannà propi del nostre poble, mai caiem als paranys imprevistos, demostrant sempre el que significa Catalunya per a a resta del poble espanyol.

Almenys haurien d´entendre que només la política pot solucionar la diferència existent entre les dues comunitats. És, sens dubte, un greu problema amb àmplies opcions i perspectives favorables per assolir un estatus coherent dintre el marc més ampli de les voluntats. El primer pas fet per Quim Torra ha de ser el preludi d´una entesa a tots els nivells judicials.

No pensem a cercar vies directes al procés, som un país responsable i continuarem demostrant la nostra vàlua amb el diàleg. Única eina reforçada si volem assolir el que tan s´anhela com a catalans.

D´entrada, i sempre dintre el camp assenyat, la jurisdicció s´ha d´acabar. Hem trencat el gel existent, des de feia 7 anys, sense haver aconseguit canvis substancials de millora. Tancats a la denegació, sense cap trobada, entre els respectius presidents. Ara, per fi, s´ha obert el camí tan espinós i mancat de relacions per poder negociar els encanteris de la justícia dels anteriors governs de l´Estat. Doncs felicitant-nos, si ha de servir com obertura innovadora, del diàleg respectuós i democràtic.