Es el grup que s'ha atrevit a fusionar la rumba amb la Cobla Bisbal Jove en el seu darrer disc Pásame la sal. De copblas (U98 Music). D'entrada, la idea sona a excèntrica i a gran bestiesa, però, un cop s'escolta el resultat i aparcats els prejudicis, ens trobem amb una proposta resolta amb l'exquisidesa d'uns professionals excel·lents. Música de fusió cuinada amb el foc abrivat del ritme ben mesurat i, sobretot: l'equilibri dels dos mons. Equilibri i talent, aquesta és la recepta. Interpreten temes seus i versions de peces famoses que van, sense cap tipus de cortines, des de Joan Manuel Serrat, José Luis Perales fins a l'extraordinària versió de La cachimba d'Umpah Pah, cantada amb l'autor, Adrià Puntí. Allò que sorprèn, més enllà de la gosadia, és que les dues formacions han creat una nova sonoritat. No és senzill quan sembla que ja ho hem escoltat tot. És una obra plena de matisos i requisits; grams d'ironia acuradament ben distribuïts. Una llera sonora de qualitat damunt la qual transiten estils tan diversos com la rumba, el rock, el flamenc, el pop i la música lleugera. La proposta és el ritme sense pal·liatius. Després d'escoltar la primera cançó, l'atreviment, esdevé normalitat. Flux de compassos rodats amb l'energia que mostra com la imaginació no és una rèmora del passat sinó, d'ara mateix. L'ordre de les festes descordades gràcies als bons músics. Imaginari de futur. Els Gazpacho i la Cobla Bisbal Jove, d'una fuetada musical, ens endinsen en un territori fins ara desconegut. La riuada imparable d'unes composicions i versions que remunten l'adotzenament de la vida coneguda. Ens apropen a l'abisme de la bellesa. Escolteu-los i, sobretot, balleu balleu, maleïts!
