Cartes

salvador tarradas gualta

Encara que emocionalment no em representa, sento respecte per la bandera espanyola, més tenint en compte que comparteix colors amb la catalana. Quan Espanya ingressà jurídicament en el concert internacional europeu com a nació-estat, pel tractat d´Utrecht, el 1713 (Catalunya i Aragó ho feren el 1258, pel tractat de Corbeil) la seva bandera era la borbònica: escut daurat sobre fons blanc. Carles III convocà un concurs el 1759 per adoptar una nova bandera militar naval que fos inconfusible. El disseny triat era format per dues franges vermelles i una de groga al mig (mitja bandera d´Aragó, amb l´escut de Castella-Lleó al mig). El rei va decidir que la franja groga del mig havia de ser de doble amplada que una de les vermelles. El 1843, la reina Isabel II l´adoptà com a ensenya nacional espanyola. O sigui que, per molt que els pesi a alguns i per molt gegant que sigui, la bandera espanyola sempre serà mitja bandera catalana; això sí, amb el doble de groc. El tan odiós color groc.

Aventures i desventures ...

carles romero gómez sant julià de ramis

Fa pocs dies ha finalitzat la meva aventura d´una sèrie de proves que amb esforç i dedicació he anat superant, per poder formar part d´una borsa de treball del Dep. Interior a Bcn. Quan pensava que el més difícil estava superat arriba la 6a prova, l´entrevista! Soc evaluat com a no apte i intento saber on he fallat per poder preparar-me, més i millor, per a la propera. Agraït, obtinc una resposta i em diuen que dels 4 conceptes avaluables on no em vaig adequar al perfil són autonomia i autocontrol. Els dic que soc plenament conscient de quines preguntes em van sentenciar, que vaig ser honest responent i que, de vegades, la gent es crea un perfil que no és real per poder superar aquest tipus de proves. Malauradament, valors com les ganes de treballar i la honradesa, em diuen que els agrada molt tenir-los a l´equip de treball, però que no eren avaluables en aquesta prova.

Si un dels valors i principis de base d´aquesta societat no es té en compte, no fonamenta una bona relació laboral a llarg termini.

L´estació de la badia de Roses i la voluntat política

josep m. loste i romero portbou

L´estació del tren convencional de Vilajuïga podria ser, perfectament, l´estació de la badia de Roses i de tots els pobles del seu entorn. Lògicament, caldria endreçar i modernitzar aquesta estació i el tram de la línia convencional de Figueres a Portbou/Cervera, que a Vilajuïga s´aturessin els trens de mitjana distància, i posar un servei de microbús llançadora fins les poblacions de Roses/Castelló d´Empúries, d´altres pobles de la rodalia. De fet, aquesta alternativa podria ser molt profitosa per a l´activitat turística de la zona. L´estació de Vilajuïga podria, hauria de ser l´estació de la badia Roses: és de sentit comú.

Ara bé, perquè això fos una realitat caldria, d´entrada, voluntat política; renovar, en el sentit de modernitzar, la línia convencional entre Figueres i Cervera de la Marenda. Això implica millorar la infraestructura (sobretot, la catenària) i construir el tercer rail d´ample internacional de Vilamalla a Cervera. Per altra banda, això no costaria massa diners; a més, tindria una rendibilitat -social, territorial, turística i econòmica- infinitament superior que d´altres trams de ferrocarrils faraònics, que gairebé mai acabarem de pagar. En síntesi, Vilajuïga és, ha de ser, de totes totes, l´estació de la badia de Roses. Això implicaria una millora considerable per a mobilitat social i l´economia turística i de serveis; no només per a Roses, sinó per al conjunt de l´Alt Empordà, les comarques gironines i tot Catalunya. Voler és poder; però en aquest cas ens calen grans dosis de voluntat política.

De poble

manuel de la torre girona

El Girona FC, de nou, així ho crec, ha tornat a donar símptoma de fatiga administrativa, com que no té un amo ben definit, passa el que passa. Aquesta vegada ha estat amb l´omissió en el carnet d´abonat per a la temporada 18/19 del número d´abonat-soci.

Donen per resposta que no es necessita, que l´antiguitat no es perd, només s faltaria, resposta de mal pagador.

Em fa, suposo, sospito, no afirmo, que amb aquesta «omissió» han pogut aprofitar per colar alguns amiguets, cosa pròpia i normal per aquestes contrades, això passa per deixar en mans d´empreses externes la gestió.