Guerra temàtica

No sé jo si es pot treure algun profit del Valle de los Caídos. Potser un Circuit Perillós que comenci als balcons de Magalluf, segeixi pel Raval de Barcelona i acabi a Cuelgamuros. Tot inclòs ¿Potser un parc temàtic? La batalla de Cuelgamuros no sona malament. El Valle de los Guerrilleros té una aroma racial. S'admeten idees. El parc podria ser una d'aquestes atraccions, crec que es diu paint-ball, on es combat amb armes que disparen projectils de pintura. Guanya el bàndol que presenta els uniformes més impol·luts. Els tacats, a la infermeria, dic a la tintoreria.

Primer caldria treure la fossa de Franco i les despulles dels altres difunts i lliurar-les als seus familiars perquè siguin inhumats amb tot respecte. I de seguida a col·locar maons. On estaríem si no haguéssim construït autovies, mercats, hospitals, resorts i discoteques, sobre els cementiris, encara que fossin cementiris sioux com a Poltergeist: la Terra sencera és una ossera i els esperits no es dediquen a molestar els vius, sinó que es peten de riure agitant la seva mandíbula descarnada al veure'ns a 40 graus a l'ombra i tot i així amb ganes de baralla. Si hem convertit la Guerra Civil en un gènere literari!

Però tornant al Valle de los Caídos, no està bé tenir un mausoleu dedicat a un dictador, sobretot perquè va ser construït amb el treball esclau dels presoners polítics als quals va fer captius, que no eren russos o pakistanesos, sinó altres espanyols, el que corrobora que les guerres més ferotges són de família: cunyats contra cunyats o nores contra sogres, vull ser inclusiu. Els benedictins no molesten en absolut: poden seguir amb el santuari, la missa dominical, la venda de licors i l'hostatgeria, tot i que caldria modernitzar la carta (consultin a Ferran Adrià) i renovar vaixella i coberts que ara ostenten insígnies de vella memòria i vol d'àguila. O posar meitat i meitat: jous i fletxes i falçs i martells. La creu indicaria l'última cota conquerida per l'equip guanyador.