20 de setembre de 2018
20.09.2018
Diari de Girona

Cartes

20.09.2018 | 01:36
Cartes

La natura és savia
Albert Roura La Cellera de Ter
n Si el radar instal·lat a la C-31 direcció a Platja d´Aro (Baix Empordà) pot presumir de ser el cinemòmetre fix que més multa de tota Catalunya, el que tenim a la carretera de la vergonya, a l´altura de Bescanó, el que menys. I és que al poc temps d´instal·lar-lo, ja va ser objecte de vandalisme per part d´algun conductor indignat, que, en ser «caçat» per aquest aparell, va decidir agafar-se la justícia per la seva mà i fer-hi una autèntica obra d´art mitjançant un esprai de color verd. Realment aquell color verdós no hi quedava pas malament; és més, feia que quedés integrat amb els camps de conreu que hi ha pròxims. Sigui per aquest motiu, per la seva mala ubicació o potser perquè no «recaptava» suficient, es va acabar traient, deixant-hi només la caixa buida. Evidentment, per als usuaris de la carretera que són forans, en veure el senyal de radar amb la restricció de velocitat a 90 km/h, la mesura funcionava. Però la gran majoria d´usuaris que hi passem a diari, des de fa temps que ja no caiem a la trampa, i sabem més que de sobres que és una enganyifa, i de dissuasòria no en té res. Si el color verd en què va estar pintat fa temps el camuflava entre la vegetació més pròxima, ara ha estat el mateix fullam de les plantes que hi ha al voral de la carretera que l´ha acabat engolint, fent-lo pràcticament imperceptible. Ja ho diuen que la natura és savia!


El frau de la titulació universitària
JOAN JANOHER I SADURNí VULPELLAC
n És el que vulgarment es diu «marejar la perdiu». Res ens ha d´estranyar de tot el que envolta el camp esmentat, no deixa de ser un fet puntual i massa freqüent. Ara, quant hauríem de ser més curosos en aquest afer, resulta que la titulació té un preu, és la baula dels interessos polítics. Per quant es venen detectant irregularitats en la formació dels primers espases, dels pretendents a governar-nos. Resulta força sospitós, tot el temari existent en nomenaments. Almenys, aquest problema està calent i no només preocupa a la societat. Crec molt sincerament que l´èxode universitari de talents a l´estranger és el senyal inequívoc del mal funcionament dels respectius rectorats.
No podem caure pas en a­quest parany, seria un suïcidi inútil i sense sentit. Convé cercar solucions assenyades i desterrar la fraudulència activa d´algunes d´elles. Donant una imatge impròpia dels moments actuals que vivim, desmereixent i molt, les nostres universitats. Demanem, doncs, una justícia aclaridora i que s´expulsi de les càtedres els corruptes, com els beneficiaris implicats. Només així recuperarem el bon nom universitari, que sempre ens ha honorat, i que tant es respecta arreu del món.


Noces d´argent poètiques
Lluís Torner i Callicó girona
n Just una setmana abans d´entrar la tardor, una estació també ben procliua per a la poesia, tingué lloc la celebració de la Nit de Poetes, que enguany acomplia els vint-i-cinc anys, i per consegüent les seves «Noces d´argent» en aquest cas, no matrimonials, sinó poètiques. D´ençà de la seva primera celebració, patrocinada pels comerciants de la Cort-reial, junt amb l´Associació de Veïns del Barri Vell, han passat aquest bon nombre d´anys, amb la qual cosa alguns d´aquells organitzadors ja no hi són, i la celebració, tot i que ha mantingut els seus valors fundacionals, ha anat tenint alguns canvis; començant per l´emplaçament, que ha passat de les Escales de Sant Martí, un lloc ben emblemàtic, al patí de les Magnòlies, un altre indret ben singular, que no té res a envejar de l´anterior, tant pel que fa al seu encant, com a l´acolliment. Per altra banda –en relació als organitzadors i als col·laboradors que hi han anat passant– fa un temps, corre a càrrec dels Amics de la Unesco, una associació ben coneguda dins dels àmbits culturals gironins.
No esmentem tots els noms dels col·laboradors que hi ha anat passant, per a no deixar-nos-en algun, però entre ells destacaríem els desapareguts Narcís-Jordi Aragó i Carles Vivó; sense oblidar, entre els principals impulsors, la Dolors Carbó i Mn. Jaume Reixach.
Dit això, la celebració d´enguany, amb els poetes d´avui, el record d´un bon nombre dels ja traspassats i l´acurada presentació de recitacions i cants, a càrrec d´un nodrit nombre de jovent, han fet d´allò més digne el joiós aniversari; per la qual cosa cal felicitar tant els organitzadors, com tots els que hi han intervingut, tot i tenint un record envers totes i tots els que ja no hi són. Per molts anys!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook