Cartes

Sempre acompanyats

Mª Àngels Pagès Ventalló

Vivim una situació política d´excepció, amb un buit de govern impressionant, menys mal que tot i això es van fent coses i la vida continua a bon ritme gràcies a l´esforç de la societat civil. És d´agrair que també aquest any s´hagi pogut portar a terme: «La VI Setmana Sempre Acompanyats». Un programa de suport a les persones grans que organitza la Creu Roja amb col·laboració de l´Obra Social La Caixa i altres entitats, però tot el que s´està fent no seria possible sense la participació de persones voluntàries que donen el seu temps desinteressadament.

Del 8 a l´11 d´octubre varen tenir lloc un conjunt d´actes per conscienciar la ciutadania i reflexionar a l´entorn d´un problema social com és la soledat no desitjada. A l´acte inaugural a l´Es­pai Caixa, Javier Yanguas, doc­tor en Psicologia i director científic del programa Gent Gran d´aquesta entitat bancària, va fer una conferència sobre aquest tema. Va remarcar que la soledat porta molt malestar i que pot ser molt dura, però en aquesta etapa de la vellesa més perquè és quan les persones són més vulnerables.

Allà mateix també es varen visualitzar els spots realitzats pels estudiants de segon curs del grau en Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat de Girona per donar a conèixer el programa. Fer que els joves s´impliquin en aquest repte d´apostar per un pacte intergeneracional on es posin en valor aspectes com la compassió, l´empatia, l´esforç no remunerat... seria quelcom ben interessant per tal de donar major qualitat de vida a les persones grans que se senten soles i que es preveu que el percentatge augmenti cada vegada més.

Tinguem-ne cura

Marta Palomeras Ferran Bordils. Educadora de les Escoles Bressol Municipals de Girona

Fa nou anys que soc fulla d´un arbre de Girona. Potser heu sentit a parlar de les seves set branques: Baldufa, Cavall Fort, Pont, Tren, Garbí, Olivera i Devesa. Cada branca està formada per fruits, flors i fulles. Entre setmana, les flors ens confien a les fulles els seus fruits durant una estona. Després tornen. Els fruits són molt, molt petits. Estan forjant-se les bases de la personalitat i dins seu guarden el potencial de tota una vida. Necessiten atenció, presència i afecte per créixer sans i feliços. Jo comptava que amb el temps hi hauria prou consciència, prou fulles i prou recursos per garantir la màxima qualitat de vida dels fruits, de l´arbre i del bosc sencer. Però últimament bufa tramuntana i les fulles ens hem d´arrapar fort per mantenir-nos fermes. Ens han avisat que s´acosten tempestes. I jo em pregunto: qui té cura de les fulles? Quin tipus d´arbres i de vida volem? Us convidem a formar part de l´arbre i a afegir-vos al tronc per fer pinya.

Podria Espanya recuperar la democràcia?

Xavier Serra Besalú Girona

Tinc força amics unionistes, a qui aprecio i en conec la rectitud. Res a veure amb els violents o els generadors d´odi.

Em parlen amb sinceritat de la resistència «lògica» de l´Estat espanyol enfront de les iniciatives sobiranistes per crear una República catalana independent. Els comprenc.

També és cert -no m´ho solen negar- que l´actuació del Govern del PP, en enviar-nos militars per intimidar i apallissar i en oposar-se a dialogar políticament, ha suposat un seriós retrocés democràtic.

Quan les lleis depenen dels interessos dels poderosos deixen de ser justes. Per això, la parcialitat reconeguda del Tribunal Constitucional i l´actuació discriminatòria de certs jutges i magistrats aniquilen la democràcia. Molts ho reconeixeu, tot i ser unionistes.

Què es pot fer? Només hi ha una sortida: abandonar la violència i la repressió, i parlar -com a ciutadans lliures- mitjançant els nostres representants electes.

Qui actuï mogut per l´odi o la venjança, per retenir diners o per obcecació, no arreglarà pas res: em dirigeixo a tots, de l´empresari al jutge, del polític al periodista, i a tots els ciutadans intel·ligents. És obvi que Espanya no es pot permetre deixar anar Catalunya, però només sap ofendre i reprimir? Això és la mort de la democràcia, per a tothom.

A la senyora

Àngela Ferrer

QUIM TORRA girona

Benvolguda senyora, ja fa alguns anys volia enviar-li carta. El motiu llavors eren les reiterades crítiques a Alicia Sánchez Camacho€ se´n recorda? Permeti que li digui que, vostè, de democràcia, res de res! Vostè vol que segueixi una dictadura catalanera com la d´ara! En la seva última carta «oblida» que també vostè, com tanta gent i de bona fe, va cantar el Cara al sol. Veritat...? Se´n recorda? O és que pateix «amnèsia selectiva» com tanta gent, en especial «catalanera», però són feliços amb el seu «obligat» llaç groc€ i no em vull extendre, vostè sempre està igual. No li va bé res de res, ni PP ni Ciutadans, i ara li fa por Vox, l´únic partit que si compleix el que diu, serà una solució per a Espanya, econòmicament parlant, amb l´eliminació de 17 governs. A mi m´agrada, i a molta gent també.