El servei de la llar a Espanya equivaldria al 2,8% del PIB si fos legalment remunerat

n Un 34,3% de les empleades de la llar a Espanya, un col·lectiu format per més de 630.000 persones en la seva majoria dones, viu en llars pobres i arriba a fi de mes amb moltes dificultats, segons conclou un estudi elaborat per Oxfam Intermón en col·laboració amb el Laboratori de Dret Social de l'Institut Universitari Estudis de Gènere de la Universidad Carlos III.

L'informe, que analitza la situació de les empleades de la llar sobre la base de diverses dades econòmiques i a una enquesta realitzada a 205 dones de tot Espanya, posa de manifest la precarietat i pobresa laboral del col·lectiu, al mateix temps que avisa de la necessitat de posar en marxa mesures per combatre-la. «Els resultats són molt indicatius de la necessitat de prendre mesures que superin les condicions de precarietat», va dir el director de Campanyes i Ciutadania en Oxfam Intermón, Enrique Maruri.

Segons les dades de l'estudi, hi ha més de 630.000 persones dedicades a l'ocupació de la llar -el que suposa el 4% de la població activa- i la majoria són dones estrangeres: un 57% de les empleades de la llar ha nascut fora d'Espanya.

Segons conclou l'informe, un de cada tres llars depenent d'aquest tipus de treball arriba a fi de mes amb dificultat o molta dificultat; el 5,4% ha patit algun retard en els 12 mesos anteriors en el pagament del lloguer o hipoteca, una incidència que multiplica per 2,13 vegades en la resta de població assalariada. A més, més d'una de cada dues d'aquestes llars declaren que no poden afrontar despeses imprevistes.

Davant aquest escenari, durant la presentació de la recerca els responsables de l'anàlisi han recalcat que es tracta d'un sector «infravalorat» que les seves treballadores pateixen «en molta major mesura que la resta» dels treballadors les conseqüències de la informalitat o la precarietat.

COTITZACIONS A LA

SEGURETAT SOCIAL

El nombre de persones dedicades al treball de la llar va augmentar lleugerament, no obstant això, el nombre de les quals estan registrades a la Seguretat Social va disminuir, segons revela l'informe. «Es genera ocupació de menor qualitat i s'augmenta la bretxa entre les quals cotitzen i les que no cotitzen», assevera l'especialista en política laboral d'Oxfam Intermón, Liliana Marcos.

Segons les dades incloses en l'estudi d'Oxfam Intermón, un total de 163.925 persones treballadores de la llar avui dia no estan registrades en la Seguretat Social. Així doncs, aproximadament un 25% d'elles no cotitza cap de les hores treballades i, a més, «moltes» no cotitzen per totes les hores treballades.

Concretament, de les 205 empleades enquestades per elaborar l'informe, el 43,4% (89 persones) no cotitzava cap hora al mes, i 18 persones van contestar que cotitzava tot el seu treball. Davant aquest escenari, els responsables de l'estudi asseguren que aquest treball, en cas d'estar legalment remunerat, equivaldria al 2,8% del PIB.

ELEVADA TEMPORALITAT

I CONTRACTES PARCIALS

Respecte a la temporalitat del sector, les dades indiquen que un de cada tres contractes és temporal i el contracte temporal mitjà dura 70 mesos. Segons va explicar l'investigador de la UC3M Luis Gómez, la conseqüència principal d'això és l'«altíssima» rotació que existeix en aquest col·lectiu.

La taxa de parcialitat (contractes a temps parcial) del conjunt de mercat laboral ronda el 15%, però en aquest treball és «gairebé quatre vegades superior», ja que aconsegueix el 62,2%, segons assenyala l'informe. Així, les taxes de parcialitat no desitjada (involuntària) és entre 12 i 15 punts superior que en la resta d'ocupacions.

Així mateix, l'estudi posa de manifest que les empleades de la llar fan una mitjana setmanal d'hores efectives de treball de 60,92 hores; de les quals el 16,5% treballa més de 70 hores i un 4,5% supera les 90 hores a la setmana. A més, hi ha aproximadament 6.000 dones majors de 65 anys que viuen soles i que necessiten treballar netejant o cuinant en altres cases.

Durant la presentació de l'informe, s'ha posat de manifest que això suposa un incompliment «flagrant» de la legalitat a la qual l'Estatut dels Treballadors obliga al fet que és descans sigui de 12 hores entre jornada i jornada. «És matemàticament impossible si es treballen 90 hores setmanals», va afirmar Marcos.

Així mateix, els responsables de l'estudi han manifestat les empleades de la llar s'absenten del lloc de treball per malaltia o accident en «la meitat» que en la resta de treballs. «No poden permetre's per la informalitat o els baixos salaris absentar-se dels seus treballs per qüestions de salut com sí que pot un treballador normal», va dir Gómez.

«CUIDEM, PERÒ NINGÚ

ENS CUIDA»

«Nosaltres cuidem, però a nosaltres ningú ens cuida», lamenta la membre del col·lectiu Territori Domèstic de treballadores de la llar, Rafaela Pimentel, que recalca que «molta gent» pot anar a treballar gràcies al fet que elles es dediquen a les cures de la llar.

«Si no féssim aquest treball, realment la societat no funcionaria. És un sector que sempre ha estat invisibilizat i no s'ha tingut en compte ni ha estat reconegut públicament», subratlla Pimentel. La treballadora coneix diversos casos que evidencien la precarietat del col·lectiu, com que hi ha empleades que amb 70 anys segueixen treballant perquè no tenen pensió, o migrants sense papers.

També exigeix polítiques públiques que acabin amb aquest règim de «semiesclavitud», al mateix temps que denuncia el «buit» que existeix perquè aquestes treballadores ni tenen dret a atur, ni permisos en cas de malaltia, per a cures per a familiars dependents, o embarassos. «No tenim compensacions econòmiques que ens emparin», incideix.

Pimentel avisa de la «desprotecció» de les empleades domèstiques i reclama que siguin incloses en el Règim General, enfront del Sistema Especial per a Empleats de Llar impulsada en 2011, així com la ratificació del Conveni 189 de l'OIT sobre les treballadores i els treballadors domèstics amb la finalitat de respectar, protegir i complir els seus drets.