06 de novembre de 2018
06.11.2018

Pluja

06.11.2018 | 00:41

En un diumenge de tardor, el rebombori d'un ruixat sorollós desperta els dormilegues. El cel està cobert de núvols amenaçadors. La pluja intermitent no ha reposat durant la nit. Els xàfecs intensos remullen el carrer. Es formen rierols que s'emporten avall la brutícia acumulada. Una forta ventada acompanya la tempesta. Les ratxes xiulen entre el arbres. Les fulles són sacsejades. Cauen al terra en silenci.

És un plaer contemplar la pluja des del llit estant. Grosses gotes lluentes s'estavellen contra els vidres del finestral. Les llàgrimes del cel regalimen, es desfan i desapareixen per la façana amb un soroll somort.

Sentir la tamborinada a cobert, entre els llençols, és una preuada complaença. És gaudir d'un espectacle meteorològic, si les obligacions permeten la contemplació. És oblidar, durant una estona, cabòries i maldecaps per copsar la màgia de com s'abeura una terra assedegada. És inquietar-se per si, eventualment, les forces de la naturalesa s'excedeixen en la seva tasca i provoquen estralls materials i humans.

Amb aquesta sensació agredolça, hom agafa el mòbil per assabentar-se de les notícies del dia que ofereixen les pàgines de diaris i revistes en format digital. Maleïda ocurrència! Quina mala pensada!

La situació política a Catalunya és com una pluja fina, omnipresent en les informacions, opinions i comentaris que hi ha en les xarxes socials. En un inextricable farrigo-farrago és difícil destriar el gra de la palla. Els arguments i raonaments contrastats són l'excepció. La regla és una pluja de mentides, enganys, falsedats i tergiversacions, per ignorància o mala fe, que causen estupor, transformat en indignació quan es recupera la consciència.

La pluja d'insults, diatribes, improperis, desqualificacions i manca de respecte a l'adversari és una constant en qualsevol debat o controvèrsia.

No és possible cap diàleg sincer quan s'imposa la intolerància i la defensa numantina dels postulats de cadascun. No hi ha esperança d'entesa quan persisteix la intransigència i l'entossudiment dels contendents. Alguns demanen concessions impossibles. Han ficat les banyes en un forat i ningú els traurà d'aquí.

Aquesta mena de pluja àcida contamina la convivència i destrueix la confiança entre persones i territoris. La història passarà factura a uns i altres per la seva actitud irresponsable. Mentrestant, el disgust, l'amargor i la contrarietat s'apoderen de l'esperit de la gent. Serà el preu a pagar pel desori polític?

Potser, impel·lits per un rampell d'impotència, hi ha qui voldria tapar-se amb el llençol, barrejar-se en la remor de la pluja i encomanar-se a santa Rita, patrona dels impossibles.

Doncs no! Prou de piròmans que afegeixen llenya al foc!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook