Il·lustració i inquisició

Coincidint amb el 40 Aniversari de la Constitució, a Catalunya s'ha aguditzat el debat elemental i primari entre l'il·lustrat Voltaire -«detesto el que escrius, però donaria la vida perquè poguessis seguir escrivint-ho»- i l'inquisidor Ramon de Penyafort, expert en perseguir heretges de la religió veritable i discrepants.

Els actuals inquisidors catalans tenen el pensament simplificat: tots els que no son independentistes, són feixistes. No saben ben bé què fou el feixisme, però el fan sinònim de franquisme. I franquista ho és, per exemple, la gent d'esquerres que va lluitar-hi en contra, la Constitució que reconcilià les dues Espanyes i restituí les llibertats i l'autonomia i, en general, tothom que no els hi faci, almenys, la gara-gara.

Els provoca i indigna que algú pensi, actuï i vulgui una cosa diferent. El volen callat. Fins i tot, no renuncien a la violència per atemorir-lo. El seu model, l'exemple a seguir, la Kale barroka dels cadells d'HB, el món i les maneres de la xarxa política d'ETA.

A Girona, dijous es sentiren provocats, indignats, per una concentració convocada per Borbònia, nom que indica, millor que mil explicacions, fins on arriben els gambals dels promotors i el nivell d'esperpent naïf que els adorna. Quatre gats, dels quals tres, són nostàlgics de la dictadura.

Els inquisidors no eren quatre gats. Eren uns tres-cents. Molts, equipats i uniformats amb motxilles, anorac i cara tapada. Ganes de gresca. Als nois i noies de les CUP i adjunts, no els agrada que unes tanques els hi barrin el pas. Per tant, les tragueren amb ànim d'empaitar els que portaven banderes espanyoles, contravenint les ordres de la policia desplegada per protegir el dret de manifestació i d'expressió dels concentrats. Resultat: la policia demostrà gràficament perquè es diuen d'antidisturbis. Restituí l'ordre i el principi de què l'espai públic és de tothom.

Els cuperos posaren el crit al cel exigint dimissions. La resposta de Torra no s'ha fet esperar. Desautoritza els Mossos i exigeix el que sempre han volgut que sigui: la seva policia. No la de tots. Volen dividir els catalans entre ciutadans i súbdits. Moments greus: la llibertat està assetjada per les expressions més intolerants dels nacionalismes català i espanyol.